Disc de Newton
El disc de Newton és un dispositiu atribuït a Isaac Newton, consistent en un círcul en sectors pintats en colors, roig, anaranjado, groc, vert, celest, blau, i violeta. En fer girar el disc a gran velocitat, es veuen els colors combinats formant el color blanc. En este dispositiu es demostra que el color blanc està format pels sèt colors del arcoíris
Fonamenta
[editar | editar còdic]Isaac Newton va descobrir en 1666 que la llum blanca pot dividir-se en els seus colors components per mig d'un prisma i va trobar que cada color pur es caracterisa per una refractabilidad específica.[1] Va fer passar un raig de llum solar a través d'un orifici d'una habitació obscura, per a que, en l'inclinament adequat, travessara un prisma de vidre i d'esta manera, a l'eixida del raig, va obtindre l'espectre visible de la llum solar, demostrant que la llum solar està composta per infinitat de rajos simples en diferents ànguls de refracció cada u. En fer passar els fas descomposts de la llum solar per un segon prisma, invertit respecte al primer, va tornar a obtindre un únic fes de llum monocromàtica. Hui sabem que la llum està composta per fotons que es desplacen en ones de diferent llongitut, que ademés canvien d'amplitut en travessar distints mijos òptics.
La segona part de l'experiment, la reunió dels colors descomposts en un únic fes de llum blanca, és la que motiva el disc de Newton, disc que està dividit en una série de sectors en els colors de l'espectre, que en fer-ho girar a gran velocitat crea l'efecte òptic de vore tot el círcul de color blanc. També es podien dividir en sèt colors per a comparar el color hagut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Prisma de Newton» (en és). Experiments Científics. Consultat el 2022-09-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disco de Newton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.