Diploblasta
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Diblástico . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Els diploblásticos (Diploblasta) o no bilaterals (Senar-Bilateria) són el grup dels animals més primitius. És una proposta històrica que postula que els animals es poden classificar en dos grans grups: Diploblasta, dels diblásticos (de dos capes celulars primordials) i Bilateria (triblásticos). S'ha sugerit que Diploblasta podria ser un grup monofilético,[1] no obstant, la majoria d'estudis, tant morfològics tradicionals com a filogenético contemporàneus consideren que és el grup parafilético dels animals basals.[2] Els estudis filogenético en particular han donat resultats contradictoris, per lo que va ser difícil asseverar cuales serien els brots verdaderament basals, a pesar d'això, s'ha propost més recentment que este grup podria tindre valor taxonòmic[3] en la categoria de subregne, especialment en els sistemes que admeten grups parafiléticos.
Història i terminologia
Històricament, esta classificació va ser proposta per Ray Lankester en 1873, qui va dividir als animals en tres grups: Homoblastica (protozous), Diploblastica i Triploblastica.[4] En este mateix sentit, el mateix Lankaster dividix en 1877 als metazoos (Enterozoa) en Coelenterata (= Diploblastica) i Coelomata (= Triploblastica).[5]
El terme Diploblasta aludix a la característica diblástica de posseir doble capa germinal: ectodermo i endodermo, encara que per lo general es considera a les esponges monoblásticas. El sinònim Zoophyta era un terme usat en l'Edat Mija significant un animal-planta que els biòlecs varen usar per a definir als animals sense moviment com a esponges, corals i uns atres. Coelenterata ve del grec antic κοῖλος (koilos=“buit”) i ἔντερον (énteron = budells, intestins) en alusió a la cavitat digestiva d'una sola obertura. Radiata (Linnaeus 1758) ve del llatí radi “lluir”, en alusió a la morfologia radiada o al voltant d'un centre. Tant Coelenterata com Radiata poden incloure o excloure a Porifera segons els sistemes de classificació. Protaxonia (Hatschek 1888) es referix al desenroll morfològic al voltant d'un eix principal.
Filogenia i teories evolutives
L'hipòtesis monofilética de la dicotomia Diploblasta-Bilateria, prové de l'anàlisis filogenético mitocondrial, a on Placozoa estaria en posició basal, lo que podria explicar la seua simplicitat. Esta hipòtesis permet conjeturar per eixemple, una evolució independent d'un sistema nerviós en Coelenterata i Bilateria, encara que açò és controversial. Es plantegen les següents relacions:[6]
Per un atre costat, la majoria d'estudis basats en les senyes filogenòmics troben que els animals no-bilaterios formarien un grup parafilético. L'anàlisis multigenético ha donat resultats contradictoris, a pesar d'això, s'han identificat els nodos més estables que validen el clado ParaHoxozoa i nos donen com a promig el següent resultat (2016):[7]
En el seu major partix els estudis troben a Porifera o Ctenophora en posició basal. Pero s'ha sugerit que l'artefacte que fa que Ctenophora es coloque en posició basal és per una desviació en la seqüència d'aminoàcits i nucleòtits.[8] Els placozoos també tenen taxes d'evolució ràpida lo que fa que es coloquen en posició basal.[8] La filogenia animal més actual i consensuada presenta la següent filogenia (2018):[9][8]
Referències
- ↑ Bernd Schierwater, Eitel M, Jakob W, Osigus H-J, Hadrys H, Dellaporta SL, et al. (2009), Concatenated Analysis Sheds Light on Early Metazoan Evolution and Fuels a Modern “Urmetazoon” Hypothesis. PLoS Biol 7(1): i1000020. https://doi.org/10.1371/journal.pbio.1000020
- ↑ Peter Holland 2011, The Animal Kingdom: A Very Short Introduction. Oxford University Press. Print ISBN 9780199593217
- ↑ Brusca, Richard C.; Wendy Moore; Stephen M. Schuster (2016). Invertebrates. 3rd ed. Sunderland, MA: Sinauer Associates, Inc.
- ↑ Lankester E. R., 1873. On the primitive cell-layers of the embryo as the basis of genealogical classification of animals, and on the origin of vascular and lymph systems.
- ↑ Lankester E. R., 1877. Notes on the Embryology and classification of the Animal kingdom: comprising a revision of speculations relative to the origin and significance of the germ-layers. Quartely Journal of Microscopical Science (N.S.), No.68: 399-454
- ↑ Bernd Schierwater et al. 2009, The Diploblast-Bilateria Sister hypothesis. Commun Integr Biol. 2009 Sep-Oct; 2(5): 403–405.
- ↑ Gonzalo Giribet 2016, Genomics and the animal tree of life: conflicts and future prospects. Zoologica Scripta Volume 45, Issue S1, October 2016, Pages 14–21
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Laumer, Christopher E. (2018). “Support for a clade of Placozoa and Cnidaria in gens with minimal compositional bias”. eLife 2018;7: i36278. doi:. PMID 30373720.
- ↑ Roberto Feuda et al. 2017, Improved Modeling of Compositional Heterogeneity Supports Sponges as Sister to All Other Animals Current Biology, Volume 27, Issue 24, p3864–3870.i4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diploblasta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.