Diplasiotherium
Diplasiotherium és un gènero de litopterno, mamífers ungulats extints de la família dels proterotéridos que varen existir entre el Mioceno superior i el Plioceno inferior (edat-mamífer suramericana Huayqueriense i Montehermosense).[1] Els fòssils d'este gènero han segut trobats en Argentina, en la Formació Monte Bell.[2]
Diplasiotherium es diferencia d'atres proterotéridos per les corones dels seus molar, que eren més altes que les d'atres gèneros (protohipsodontes) i pel seu gran tamany: l'espècie D. robustum va alcançar un pes de 395 quilograms, de modo que és també el més gran de la seua família.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A. L. Villafañe, I. Ortiz-Jaureguizar, M. Bond, 2006. Canvis en la riquea taxonómica i en les taxes de primera i última aparició dels Proterotheriidae (Mammalia, Litopterna) durant el Cenozoico. Estudis Geològics, 62 (1) giner-decembre 2006, 155-166.
- ↑ Rovereto, Cayetano. 1914. Els estrats Araucanos i els seus fòssils. Anals del Museu Nacional d'Història Natural de Buenos Aires 25: 1-247.
- ↑ Villafañe, A. L. (2005). Paleoecología dels Proterotheriidae (Mammalia, Litopterna): Un estudi basat en els canvis en la massa corporal. Tesis de Llicenciatura (inèdita), Facultat de Ciències Naturals (sèu Trelew), Universitat de la Patagonia Sant Joan Bosco, 145 págs.