Diospyros pentamera
Diospyros pentamera és un arbre dels boscs i selves plujoses en la família (Ebenaceae) del ébano i del zapote negre que creix des del sur del districte d'Illawarra (34° S) en Nova Gales del Sur fins a la Replanell Atherton (17° S) en el tròpic de Queensland, Austràlia. Se li coneix comunament com el Ébano Mirto (Myrtle Ebony), Mirto negre (Black Myrtle), Ciruelo gris (Grey Plum) o Persimon gris (Grey Persimmon).
Descripció
[editar | editar còdic]Diospyros pentamera és un arbre de talla chicoteta a gran, de 6 a 40 metros d'altura en la madurea, i 60 centímetros d'ample. Creix en varis tipos de boscs plujosos, pero es desenrolla millor en sols volcànics en àrees lliures d'incendis en gran pluviosidad.
Els fulls medixen de 5 a 9 centímetros de llarc, no estan dentadas. Flors blanques fragants es formen en primavera. La baya de tamany mijà comestible madura al voltant de decembre a febrer. És menjada per moltes aus del bosc incloent la tórtola cuco parda, el tilopo magnífoco, el tilopo regna, la coloma bicrestada, elsverducs, el pergolero regente i l'oropéndola de Timor-Leste. La germinació de la llavor fresca és ràpida pero ocasionalment no és segura. Este arbre és fàcil d'identificar en el bosc plujós per la seua corfa rugosa, que s'assembla a la dels arbres de corfa de ferro.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Diospyros pentamera va ser descrita per (F.Muell.) Woods & F.Muell. i publicat en Austral. Veg. 35. 1867.[1]
Diospyros: nom genèric que prové de (διόσπυρον) del grec Διός "de Zeus" i πυρός "gra", "blat" per lo que significa originalment "gra o frut de Zeus". Els autors de l'antiguetat varen usar el vocablo en sentits diversos: Teofrasto menciona un diósp¯yros –un arbre en menuts fruts comestibles de huesecillo dur–, el que segons sembla és l'almez (Celtis australis L., ulmáceas), i Plinio el Vell (27.98) i Dioscórides ho varen usar com un atre nom del grec lithóspermon, de líthos = pedra i spérma = #sement, llavor, i que habitualment s'identifica en el Lithospermum officinale L. (boragináceas). Linneo va prendre el nom genèric de Dalechamps, qui va cridar al Diospyros lotus "Diospyros sive Faba Graeca, latifolia".[2][3]
pentamera: epítet
- Cargillia arborea A.Cunn. ex Hiern
- Cargillia pentamera F.Muell.
- Maba pentamera (F.Muell.) F.Muell.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diospyros pentamera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de giner de 2014.
- ↑ Michael L. Charters, Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
- ↑ Diospyros en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ Diospyros pentamera en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Floyd, A.G., Rainforest Trees of Mainland South-eastern Austràlia, Inkata Press 1989, ISBN 0-909605-57-2
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Diospyros pentamera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.