Anar al contingut

Diospyros crassiflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diospyros crassiflora (Diospyros crassiflora)

Diospyros crassiflora és una espècie fanerógama d'arbre pertanyent a la família Ebenaceae. És el ébano africà originari per antonomàsia, una de les fustes més apreciades des dels antics egipcíacs fins als nostres dies.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que alcança els 18 metros d'altura, el tronc és recte i de corfa grossa i rugosa. La seua copa és compacta, formada per branques curtes. Les fulls són simples i alternes i les florés solitàries o be en grups axilars. Els seus fruts són bayas roges que contenen una sola llavor.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta planta creix de manera natural en la regió continental guineana en Gabon i Guinea Equatorial i en Madagascar, en les seues boscs secundaris o be en zones fresques. Actualment el seu considera una espècie rara i el seu us està restringit.

Denominacions

[editar | editar còdic]

En les llengües vernàcules africanes rep els noms de: Abopko, Kanran i Nyareti (Nigèria), Mevini (Camerún), Evila (Gabon), Ebano (Guinea Equatorial), Ngoubou i Bingo (República Centroafricana).[2]

Posseïx una fusta de albura blanca i duramen negruzco i uniforme. És molt dura i més densa que l'aigua. S'utilisa en artesania, instruments musicals i en treballs de torne.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Diospyros crassiflora va ser descrita per William Philip Hiern i publicat en Transactions of the Cambridge Philosophical Society 12: 260. 1873.[3]

Etimologia

Diospyros: nom genèric que prové de (διόσπυρον) del grec Διός "de Zeus" i πυρός "gra", "blat" per lo que significa originalment "gra o frut de Zeus". Els autors de l'antiguetat varen usar el vocablo en sentits diversos: Teofrasto menciona un diósp¯yros –un arbre en chicotets fruts comestibles de huesecillo dur–, el que segons sembla és el almez (Celtis australis L., ulmáceas), i Plinio el Vell (27.98) i Dioscórides ho varen usar com un atre nom del grec lithóspermon, de líthos = pedra i spérma = #sement, llavor, i que habitualment s'identifica en el Lithospermum officinale L. (boragináceas). Linneo va prendre el nom genèric de Dalechamps, qui va cridar al Diospyros lotus "Diospyros sive Faba Graeca, latifolia".[4][5]

crassiflora: epítet latino que significa "en flors grosses".[6]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]