Anar al contingut

Dinorfinas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les dinorfinas (del grec dynamis poder, potència) són un subtipo de pèptids opiáceos derivats de la pro-dinorfina que actuen com neurotransmisores en el sistema nerviós central. Es tracta de neurotransmissors peptídicas entre els quals trobem també atres substàncies com les endorfinas i les taquininas. Els opioides són substàncies que actuen en receptors específics per a produir efectes semblats als de la morfina. Estos receptors es troben principalment en el sistema nerviós perifèric i central i en el tracto gastrointestinal.

Estructura

Representació biològica de la dinorfina.
  • Fòrmula química: C99H155N31O23
  • Massa molecular: 2147.523 g/mol
  • Rol principal: transmissors del sistema nerviós central
  • Càrrega neta: 0

Despuix de la despolarizaació de la neurona que la conté, la dinorfina pot ser hidrolizada per la convertasa 2 (PC2), una protoproteína. D'esta manera, es lliberaran diferents tipos de dinorfinas (A i B). No obstant, en ocasions la prodinorfina no és processada correctament i desencadena per això la lliberació de la “gran dinorfina”, un pèptid de 32 aminoàcits constituït per dinorfina A i B.

Tant la dinorfina A com la B contenen en gran medida residus d'aminoàcits bàsics com la lisina i arginina. Abdós posseïxen cadenes relativament llargues que acaben en grups carregats positivament a un pH neutre. La lisina acaba en una amina primària i l'arginina en un grup guanidina. Els aminoàcits que les formen són els següents:

Dinorfina A
Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Arg-Ile-Arg-Pro-Lys-Leu-Lys
Dinorfina B
Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Arg-Gln-Phe-Lys-Val-Val-Thr

Les dinorfinas són produïdes pel cervell humà. És un potent analgésico, unes doscentes voltes més eficaç que la morfina. El cervell segrega esta substància com a resposta als nostres estats emocionals. Estos pèptids estan àmpliament distribuïts per tot l'encéfal i es troben principalment en el hipotàlem, el pont troncoencefálico, la mèdula, el cervell mig i la mèdula espinal. S'almagasenen en vesícules grans que requerixen un estímul intens i prolongat per a lliberar el seu contingut. La dinorfina interacciona en receptors kappa i atres tipos de receptors i d'esta manera, cada tipo de dinorfina mostra una certa preferència i potència davant cada receptor.[1]

Tipos

Seqüència d'aminoàcits de pèptids produïts per divisió de la prodinorfina
Pèptid Seqüència d'aminoàcits
“Big” dinorfina (DYN AB 1-32) Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Arg-Ile-Arg-Pro-Lys-Leu-Lys-Trp-Asp-Asn-Gln-Lys-Arg-Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Arg-Gln-Phe-Lys-Val-Val-Thr
DYN A 1-17 Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Arg-Ile-Arg-Pro-Lys-Leu-Lys-Trp-Asp-Asn-Gln
DYN A 1-13 Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Arg-Ile-Arg-Pro-Lys-Leu-Lys
DYN A 1-8 Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Arg-Ile
Leumorfina (DYN B 1-29 ) Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Arg-Gln-Phe-Lys-Val-Val-Thr
Rimorfina (DYN B 1-13) Tyr-Gly-Gly-Phe-Leu-Arg-Lys-Tyr-Pro-Lys

Referències

  1. ↑ García-Allen J.. «Tipos de neurotransmisores: funcions i classificació», 2016. Consultat el 26 d'octubre de 2017.