Dinastia carolíngia
La dinastia carolingia o carlovingia es referix al linaje de reis i emperadors francs que varen governar Europa Occidental entre els sigles VIII i X. El seu nom deriva de Carlos Martel (en llatí: Carolus Martellus), majordom de palau i vencedor de la batalla de Poitiers, i/o del seu net Carlomagno (Carolus Magnus), qui va ser coronat emperador romà en el Nadal de l'any 800.
Aspectes històrics
[editar | editar còdic]La dinastia deriva del matrimoni dels fills d'Arnulfo de Metz i Pipino el Vell, abdós descrits per Fredegario com els senyors més importants d'Austrasia. La família va consolidar el seu poder des del segon terç de el VII, quan va conseguir que l'ofici de majordom de palau fora hereditari. D'esta forma, es varen convertir en els verdaders governants dels francs; mentres que els reis merovingios varen quedar reduïts a un paper nominal.
El majordom de palau Pipino el Breu (fill de Carlos Martel i descendent de Pipino el Vell) va conseguir destronar al seu rei merovingio Childerico III i ser reconegut rei dels francs en respal del papa. Pipino va ser succeït en el tro franc per Carlomagno i Carloman I. El primer, anys més tart, expandiria el seu poder per gran part d'Europa Occidental i seria coronat emperador pel papa en el Nadal de l'any 800 en Roma. En esta dinastia apareix l'Imperi carolingio, com és cridat pels historiadors el vast territori que va unir Carlomagno baix el seu regnat, un periodo derivat de la política de Pipino i Carlomagno. Este imperi es disgregó poques décades despuix despuix de la mort del fill de Carlomagno, Luis I el Piadós o Ludovico Pío, quan els tres fills d'este (Carlos, Lotario i Luis) es varen repartir l'imperi per mig del Tractat de Verdún (843). El poder de la dinastia llavors va ser disminuint. La part mija, despuix de ser disgregada, es va incorporar a la zona oriental. Els carolingios de la part oriental es varen extinguir en la mort en 911 de Luis el Chiquet i en el seu lloc es va establir la dinastia sajona des de 919. I la branca occidental dels carolingios es va extinguir entre 888 i 987, i a partir d'eixa data es varen establir finalment els Capetos en el tro dels francs.
Els successors de Carlomagno no varen poder combinar els elements polítics i la costum germànica de dividir el territori entre tots els fills del sobirà. L'Imperi de Carlomagno es basava sobre la llealtat dels comtes que governaven les distintes regions cap a la seua persona i en les riquees que derivaven de les conquistes. El seu successor va afrontar tres guerres civils originades pels seus fills que varen debilitar el poder central; en la qual cosa, el territori que havia constituït l'imperi de Carlomagno es disgregó en menys de cinc décades, en mig de les guerres intestinas i els atacs dels nòrdics, donant pas al ple auge del feudalisme.
Durant anys, la dinastia carolingia va desenrollar un art propi de gran influència en Europa, puix l'Imperi Carolingio va ser centre de la política europea durant décades. La cultura carolingia també va gojar de gran prestigi, i els historiadors parlen d'un verdader «renaixença carolingio», basat sobre la difusió cultural i sobre l'ensenyança en les escoles de l'época. l'estil arquitectònic de l'época, que era una forma del art prerrománico, també es denomina «estil carolingio».
#Gobernant
[editar | editar còdic]Majordoms del Palau
[editar | editar còdic]- Pipino el Vell majordom d'Austrasia (616-629 i 639-640)
- Grimoaldo el Vell majordom d'Austrasia (643-656)
- Pipino de Heristal majordom de Austrasia (680-714); majordom de Neustria i Borgoña (687-695)
- Grimoaldo el Jove majordom de Neustria (695-714)
- Carlos Martel majordom de Austrasia (715-741); majordom de Neustria (715-741)
- Carlomán majordom de Austrasia (741-747)
- Pipino el Breu majordom de Neustria (741-751) i majordom de Austrasia (747-751)
Ducs i príncips dels francs
[editar | editar còdic]- Pipino de Heristal (687-714)
- Carlos Martel (714-741)
Reis carolingios
[editar | editar còdic]- Pipino el Breu (751-768)
- Carlomán I (768-771)
- Carlos I el Gran [Carlomagno] (768-814)
- Carlos el Jove (800-810), associat al seu pare Carlomagno
- Luis I el Piadós [Ludovico Pío] (814-840)
- Territori dividit en tres regnes (Tractat de Verdún)
- Carlos I el Gran (800-814)
- Luis I el Piadós (814-840)
- Lotario I (840-855)
- Luis II el Jove (855-875)
- Carlos II el Calvo (875-877)
- Carlos III el Gros (881-887)
- Arnulfo de Carintia (898-899)
- Berengario I d'Itàlia (905-924)
- pansa a la dinastia otoniana
Reis d'Itàlia
[editar | editar còdic]- Carlomagno (774-814)
- Pipino d'Itàlia (781-810) associat al seu pare Carlomagno
- Bernardo I (810-818), associat al seu yayo Carlomagno. Despuix rei en solitari.
- Lotario I (818-855)
- Luis II el Jove (855-875)
- Carlos II el Calvo (875-877)
- Carlomán de Baviera (877-879)
- Carlos III el Gros (879-887)
- Berengario I (887-889), a partir del 889 es retira a Friul expulsat per Guido III.
- Arnulfo de Carintia (896-899), expulsat per Berengario I i Lamberto de Spoleto.
- Ratoldo (896), conjuntament en Arnulfo.
- Berengario I (896-924), contestat per atres candidats com Luis III el Cego (900-905) i Rodolfo II de Borgoña (922-926)
- pansa a la dinastia dels Bosónidas
- Luis II el Germànic (817-843)
- s'integra en la França Oriental
- Carlomán de Baviera (876-880)
- Luis III d'Alemània (880-882)
- s'integra en la França Oriental.
Reis d'atres estats alemans
[editar | editar còdic]- Luis III d'Alemània, rei de Sajonia (876-882) s'unifica en la França Oriental.
- Carlos III el Gros, rei d'Alemània (876-882) s'unifica en la França Oriental.
Reis de França Oriental (Alemània)
[editar | editar còdic]- Luis II el Germànic (843-876)
- divisió del regne en tres estats (Alemània, Sajonia i Baviera)
- Carlos III el Gros (882-887), unifica tots els territoris en la França Oriental.
- Arnulfo de Carintia (887-899)
- Luis IV el Chiquet (899-911)
- pansa a la dinastia otoniana.
Reis de França Mija
[editar | editar còdic]- Lotario I (843-855)
- Lotario II (855-869)
- Territori és dividit entre Carlos II el Calvo i Luis el Germànic (Tractat de Mersen)
- Arnulfo de Carintia (887-894)
- Zuentiboldo (894-900)
- Luis IV el Chiquet (900-911)
- Carlos III el Simple (911-923)
- pansa a la dinastia otoniana
Reis de França Occidental (França)
[editar | editar còdic]- Carlos II el Calvo (843-877)
- Luis II el Tartamut (877-879)
- Luis III de França (879-882), associat en el seu germà Carlomán II
- Carlomán II de França (879-884), associat en el seu germà Luis III
- Carlos III el Gros (885-887)
- dinastia robertina en el tro (887-898)
- Carlos III el Simple (898-922)
- dinastia robertina en el tro (922-936)
- Luis IV d'Ultramar (936-954)
- Lotario de França (954-986)
- Luis V el Holgazán (986-987)
- pansa a la dinastia capeta de França
Reis d'Aquitània
[editar | editar còdic]- Luis I (781-814)
- territori inclós en l'imperi
- Pipino I d'Aquitània (817-838)
- Pipino II d'Aquitània (838-864), declarat rebel.
- Carlos II el Calvo (838-855), declarat hereu per Luis I el Piadós, enfrontat a Pipino II.
- Carlos III el Chiquet (855-866), rep els drets de Carlos II, enfrontat a Pipino II
- Luis II el Tartamut (866-877)
- inclós en la França Occidental.
Reis de Borgoña
[editar | editar còdic]- Carlos de Provença (855-863)
- territori repartit entre Lotario II i Luis II el Jove
Evolució històrica i territorial (814-987)
[editar | editar còdic]| Mapa | Aquitània | França Occidental | França Mija | Provença | Itàlia | Baviera | França Oriental |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Emperador (814-840) i rei dels francs (814-840) |
(810-818) |
||||||
(814-838) |
—Luis I el Piadós— Emperador (814-840) i rei dels francs (814-840) |
(817-843) |
part de l'Imperi | ||||
(838-864) rebel |
(818-855) | ||||||
(840-877) |
Emperador (840-855); rei de França Mija (840-855) i rei d'Itàlia (818-855) | ||||||
(840-877) |
Emperador (840-855), rei de França Mija (840-855) i rei d'Itàlia (818-855) |
— Luis II d'Alemània — (843-876) rei de França Oriental / Alemània | |||||
(855-866) |
(855-869) rei de Lotaringia |
(855-863) |
Emperador (855-875) rei d'Itàlia (855-875) | ||||
Lotario II i Luis II el Jove | |||||||
(866-877) |
Carlos II i Luis el Germànic |
Emperador (855-875) i rei d'Itàlia (855-875) | |||||
Emperador (875-877), rei d'Itàlia (875-877) i rei de França Occidental (840-877) |
(876-880) |
Luis III d'Alemània rei de Sajonia (876-882) Carlos III el Gros rei d'Alemània (876-882) | |||||
rei de França Occidental (877-879) |
rei de Baviera (876-880) i rei d'Itàlia (877-880) | ||||||
Carlomán II (879-884) reis de França Occidental |
(879-887) |
Emperador (881-887) rei d'Alemània (876-882) i rei d'Itàlia (880-887) |
rei de Sajonia (876-882) rei de Baviera (880-882) | ||||
Emperador (881-887) rei de França Occidental (884-888) |
Emperador (881-888) rei de França Oriental (882-887) i rei d'Itàlia (880-887) | ||||||
(888-898) |
Borgoña (888-912) |
(887-933) |
(887-889) |
rei de França Oriental (887-899) rei de Lotaringia (887-894) | |||
(889-894) Lamberto II (891-895) | |||||||
Emperador (896-899) rei d'Itàlia (895-899) |
rei de Lotaringia (894-900) |
(887-899) | |||||
(898-922) | |||||||
| Disputat (896-926) Berengario I, Emperador (915-924) Lamberto II, (896-898) Luis III Emperador (901-905) Rodolfo II (922-926) i Hugo de Arlés (926) |
rei de França Oriental (899-911) rei de Lotaringia (900-911) | ||||||
Borgoña (912-937) |
rei de Lotaringia (911-923) |
(911-918) | |||||
(922-923) |
Borgoña i Provença (933-937) |
(926-947) |
França Oriental (918-936) Lotaringia (922-936) | ||||
(923-936) | |||||||
rei d'Alemània (936-973) | |||||||
(936-954) |
(937-993) |
(947-950) | |||||
(954-986) |
(950-961) Adalberto (950-963) | ||||||
(986-987) |
Emperador (962-976), rei d'Alemània (963-976) i rei d'Itàlia (951-976) | ||||||
(987-996) | |||||||
Arbre Genealògic
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia carolíngia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía carolingia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.