Dilatació del proventrículo

La malaltia de dilatació proventricular (PDD) és una malaltia viral que afecta a les psitaciformes (loros). Va ser reconeguda i descrita primerament pel Dr. Hannis L. Stoddard en 1978. Ya que els primers casos reportats involucraven a espècies de guacamayos, el desorde va ser cridat Macaw Wasting Syndrome (síndrome d'agotament del guacamayo).

Síntomes

Els síntomes de la malaltia són variats pero invariablement inclouen un problema en la digestió d'aliments, cansanci, somnolència i ràpida pèrdua de pes, seguida de la mort. L'aliment transita sense digerir-se, aixina que el cos de l'au depén de les seues reserves de greix, i com són prou escasses en la majoria de les aus, la mort ocorre en poques semanes. En autòpsia s'ha trobat que la inervación al tracto digestiu s'està inhabilitant, impedint la seua funció i relenteciendo el pas de l'aliment pel tracto digestiu. El proventrículo (part anterior del estòmec que és posterior al buche) s'ha dilatat a mida que l'au continua menjant, pero l'aliment no s'està processant en la suficient celeritat en el ventrícul (o molleja, part posterior musculosa de l'estòmec) i l'intestí.

Causa

Per décades, s'ha especulat que la PDD té una causa viral, pero l'identitat del virus era desconeguda. En juliol de 2008, un equip d'investigadors en l'Universitat de Califòrnia, Sant Francisco va ser capaç d'identificar el virus, al com varen nomenar Avian Bornavirus (ABV). Un membre de la família dels bornavirus, el bornavirus aviar va ser aïllat del 71 % de les mostres d'aus infectades, pero de cap de les aus sanes. Els investigadors varen ser capaços de clonar el genoma complet del virus a partir de teixit d'au, i els anàlisis d'eixe teixit varen revelar que existixen a lo manco cinc varietats distintes d'este virus aviar.