Anar al contingut

Digitalis lutea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració

La digital groga (Digitalis lutea) és una planta perenne nativa d'Europa central i occidental. Les flors en inflorescències més chicotetes i denses que en D. purpurea són de color groc i tubulars en punts grocs en el seu corola.

Descripció

És una herba perenne glabrescente erecta de 50 cm a 1 m d'altura; fulls lanceoladas denticulades de 7-30 x 1,2 5 cm cortament pecioladas, les superiors són sésiles i són progressivament més chicotetes. Les flors són d'un groc pàlit de 15-25 x 5-8 mm; florix de juny a agost; flors tubulars, càliç de 4-5 mm; càpsula ovoide de 7-8 mm.

Propietats

Taxonomia

Digitalis lutea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 622. 1753.[1]

Citologia

Número de cromosomes de Digitalis lutea (Fam. Scrophulariaceae) i táxones infraespecíficos: n=28; 2n=56[2]

Etimologia

Digitalis: nom genèric del llatí migeval digitalis = la "digital o didalera" (Digitalis purpurea L., Scrophulariaceae). Segons Ambrosini (1666), “es diu Digital perque les flors imiten la forma del didal (a saber, de la coberta dels dits de les dònes quan coser)”.[3]

lutea: epítet latino que significa "de color dorat".[4]

Sinonímia
  • Digitalis acuta Moench
  • Digitalis aurea Desf.
  • Digitalis fontanesii Steud.
  • Digitalis guellii Sennen
  • Digitalis intermija Pers.
  • Digitalis lutea var. pubescens Bréb.
  • Digitalis nutans Gaterau
  • Digitalis ornata Porta ex Huter
  • Digitalis parviflora Lam.[5]

Noms comuns

  • Castellà: didalera groga (3), didalera de Sant Jerónimo, digital groga.(el número entre paréntesis indica les espècies en el mateix nom).[6]

Referències

  1. ↑ «Digitalis lutea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de giner de 2014.
  2. ↑ Estudis cariológicos en espècies espanyoles del gènero Digitalis. Angulo Carpio, M. D. (1957) Genét. Ibér. 9(3): 1-21
  3. ↑ En Flora Vascular
  4. ↑ En Epítets Botànics
  5. ↑ Digitalis lutea en PlantList
  6. ↑ «Digitalis lutea». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 5 de giner de 2014.