Digha Nikaya

Erro al crear miniatura:

Varis toms d'estos escrits.

Dīgha Nikāya (Colecció dels discursos llarcs, del pali «dīgha»: "llarc") és una colecció d'escrits budistes. Forma part del Sutta-pitaka del Cànon Pali, és dir, de la colecció dels antics texts budistes escrits en idioma pali que constituïx el cos doctrinal i fundacional del budisme theravada i que es compon majoritàriament dels sutras o discursos pronunciats per Buda i, a voltes, algun dels seus discípuls més propencs.

Consistix en 34 suttas, alguns dels quals són els més extensos de tot el Cànon Pali. La temàtica d'estos discursos és molt variada: des dels pintorescs contes sobre els sers que habiten els diversos móns dels deva, fins a instruccions de meditació molt precises. Els estudis recents semblen indicar que esta colecció va ser confeccionada en fins proselitistes i en el propòsit d'atraure els converso a la nova religió (budisme).

Esta primera part de la Sutta-pitaka consistix en 34 sutras més extensos de tot el Cànon Pali, dividits en tres parts o vaggas.

Silakkhandhavagga: divisió concernent a la moralitat

• DN 1 Brahmajala Sutta - Discurs de la ret del Brahma. Este sutra es coneix popularment, com el Discurs dels Incorrectes Punts de Vista, ya que el Buda, en explicar ací els tres nivells de la moralitat, analisa les díhuit especulacions incorrectes sobre el passat i les quarantaquatre sobre el futur.

• DN 2 Samaññaphala Sutta - Discurs sobre els fruts de la vida contemplativa. El rei Ajatasattu pregunta al Buda: "¿Quins fruts visibles, ací i ara, té la vida contemplativa?" El Buda respon, oferint un exhaustiu quadro sobre el camí de la pràctica budista, ilustrant cada pas en vivaces símil.

• DN 3 Ambattha Sutta - Discurs del Ambattha. Ambattha, va anar el pupil d'un famós brahmín de nom Pokkharasati, el qual va encarregar al seu estudiant per a que averiguara si el Buda realment era un gran home. L'arrogant aprenent va quedar finalment humiliat i el seu mestre es va convertir, al vore les treinta y dos marques en el cos del Buda les quals, segons la tradició, deuria tindre un ser perfectament Allumenat.

• DN 4 Sonadanda Sutta - Discurs del Sonadanda. Quan el famós brahmín Sonadanda va escoltar sobre l'arribada del Buda, va decidir a visitar-ho, a pesar dels consells adversos dels atres brahmines, els qui consideraven que açò podria afectar la seua dignitat. Sonadanda, quan el Buda li va preguntar sobre les qualitats d'un verdader brahmín, va mencionar cinc, pero va tindre que reconéixer que les mateixes es reduïen a dos: la moralitat i el coneiximent. Finalment, el brahmín es va convertir a l'ensenyança del Buda.

• DN 5 Kutadanta Sutta – Discurs del Kutadanta. Este sutra narra el història de Kutadanta, un brahmín que va preparar un grandiós sacrifici, durant el qual anava a matar a mils d'animals. Llavors, va preguntar al Buda sobre cóm tindria que realisar correctament semblant sacrifici. El Buda, li va ensenyar, en lloc d'açò, uns sacrificis molt més profitosos, encara que fets sense derramamiento de sanc. En rebre esta ensenyança, Kutadanta es va convertir en el discípul llaic del Buda, lliberant prèviament als animals que anaven a ser sacrificats.

• DN 6 Mahali Sutta – Discurs del Mahali. Este governador de Licchavi pregunta al Buda per qué algunes persones no poden sentir els sons celestials. Buda respon que, en este cas, la causa radica en desenrollar només un tipo de meditació que permet vore les visions celestials, pero no els sons. En la segona part del discurs, el Buda conta sobre dos ascetas, que li varen preguntar sobre si l'ànima era lo mateix que el cos o era alguna cosa diferent, és dir, varen fer una de les anomenades “preguntes no respostes”, de les que parla el DN 9. Buda respon que les persones que hagen alcançat alts nivells de coneiximent espiritual, no es molesten més en este tipo de preguntes.

• DN 7 Jaliya Sutta – Discurs de Jaliya. Jaliya era un asceta deambulante que, junt al seu companyer Mandissa, varen fer al Buda la mateixa pregunta que el protagoniste del sutra anterior (DN 6). En conseqüència, reben la mateixa resposta, per lo que este discurs és una repetició de l'última part del sutra anterior.

• DN 8 Mahasihanada Sutta – Gran discurs de rugit de lleó. Popularment, este sutra és conegut també com el “Rugit de lleó de Kassapa”, perque este nuet asceta és el protagoniste d'este sutra, en el qual pregunta al Buda si és cert que ell havia condenat tota classe de austeritat. Buda ho nega, dient que (1) cal discernir a cada cas particular i (2) cal acompanyar estes pràctiques en la moralitat i el saber, sense les quals un mai serà un verdader asceta ni un verdader brahmín. Kassapa seguix al Buda i, despuix d'una diligent pràctica, alcança l'estat de Arahant.

• DN 9 Potthapada Sutta – Discurs de Potthapada. Potthapada, era una asceta deambulante que va dur al Buda una enredrada série de preguntes sobre la naturalea de la percepció. El Buda li va aclarir estos temes, per mig d'un detallat examen dels fonaments de la meditació, mostrant-li cóm la mateixa du a l'última cessació de la percepció.

• DN 10 Subha Sutta – Discurs de Subha. Els acontenyiments d'este sutra tenen lloc una miqueta despuix de la mort del Buda: el Venerable Ananda explica ací al jove Subha en qué consistixen els tres pilars de la pràctica budista, és dir, la moralitat, la concentració i el saber. El contingut de dita explicació està present també en el sutra 2 d'esta mateixa colecció (DN 2). En escoltar esta explicació, Subha es convertix en el segador llaic.

• DN 11 Kevaddha Sutta – Discurs de Kevaddha. En este discurs, Kevaddha demana al Buda que faça alguns milacres per a guanyar-se la fe i la confiança de la gent. Buda es nega fer-ho i explica que, entre tots els milacres possibles, l'únic realment fidedigne és el milacre de l'instrucció, que és el frut de l'entrenament de la pròpia ment.

• DN 12 Lohicca Sutta – Discurs de Lohicca. Lohicca aplega a un incorrecte punt de vista en referència al rol del mestre en el camí de la pràctica: si el Dharma té que ser descobert personalment per cada u ¿per a qué servixen, llavors, els mestres? ¿No és millor que no compartixquen res de lo que varen experimentar per a que els demés també ho puguen fer pel seu conte? Llavors, el Buda respon i indica la diferència existent entre un bo i un mal mestre.

• DN 13 Tevijja Sutta – Discurs sobre el triple coneiximent. Dos jóvens brahmines estan confosos perque els diferents mestres parlen de distintes maneres de conseguir l'unió en el Brama, lo que para ells, constituïx el màxim objectiu. El Buda fa que admeten primer que cap d'estos mestres, en realitat mai hi havia vist al Brama cara cara, despuix els ensenya a quatre brahmaviharas, una pràctica que conduïx al guany de l'objectiu dels brahmines, el qual no obstant, no és l'objectiu últim del budisme.

Mahavagga: la Gran Divisió

• DN 14 Mahapadana Sutta – Gran Discurs sobre el linaje. En este discurs es fa referència als sèt últims budas, anteriors a Buda Gautama. Tots estos budas passen per la mateixa experiència en la seua respectiva última existència.

• DN 15 Mahanidana Sutta – Gran Discurs sobre l'orige. Un dels discursos més profunts de tot el Cànon Pali, en el qual s'oferix un extens tractament de l'ensenyança sobre l'orige depenent (paticcasamuppada) i sobre la carència de el “yo” (Anātman).

• DN 16 Mahaparinibbana Sutta - Discurs sobre la Gran Lliberació. Un extens discurs -el més llarc de tot el Cànon- descriu els events que varen antecedir a l'últim Gran Passe del Buda (el Parinirvana). Una colorida narrativa que conté els últims viages i les instruccions del Buda abans de la seua mort i el drama dels seus seguidors enfrontats a la dolorosa partida del seu amat Mestre.

• DN 17 Mahasudassana Sutta – Discurs del gran esplendor. El història narrada en este discurs és la mateixa que ocorre també en el Jataka 95: el rei Mahasudassana viu rodejat de gran esplendor, posseint els sèt grans tesors; no obstant, deixa tot açò, per a retirar-se al palau del Dharma –edificat pels deus- per a viure una vida contemplativa de meditació.

• DN 18 Janavasabha Sutta – Discurs del Janavasabha. Un yakkha apareix junt al Buda per a contar-li que es diu ara Janavasabha, encara que en la seua anterior vida, era el rei Bimbisara de Magadha, assessinat pel seu fill. També informa al Buda sobre algunes ensenyances que va oferir Sanankumara Brama –el rei dels deva- en ocasió del dia de uposatha.

• DN 19 Mahagovinda Sutta – Discurs del Gran Cambrer [2]. Un gandhabba de nom Pañcasikha apareix junt al Buda, relatant-li lo ocorregut en el regne dels deva, tal com apareix en el sutra anterior dins del relat de Janavasabha. Després, narra el història de Mahagovinda qui s'encarregava dels assunts dels sèt reis i, a pesar de l'importància de les seues tasques, es va retirar a la vida contemplativa, fet que li va permetre renàixer en el regne del Brama.

• DN 20 Mahasamaya Sutta – Discurs de la Gran Assamblea. Un gran grup de devas visita al Buda. El discurs, casi en la seua totalitat escrit en vers, permet tindre una idea sobre els aspectes mitològics i tradicions relacionades en la cosmologia del budisme primerenc.

• DN 21 Sakkapañha Sutta - Discurs sobre les preguntes de Sakka. Este sutra, que conté els tradicionals motius mitològics budistes, revela que els deus també estan subjectes al cicle de les contínues renaixences i també deuen seguir la seua evolució espiritual per a alcançar la lliberació, el Nirvana.

• DN 22 Mahasatipatthana Sutta - Gran discurs sobre les maneres d'estar conscient. Oferix pràctiques instruccions per a desenrollar l'atenció en la meditació, més específicament, es descriuen en detalls quatre fonaments per a recolzar l'atenció: el cos, les sensacions, la ment i els objectes mentals.

• DN 23 Payasi Sutta – Discurs del Payasi. El príncip Payasi no creu en les vides futures, ni tampoc en les recompenses i els castics per les bones i males accions. Llavors, el Venerable Kumarakassapa a través d'una série d'inteligents paràboles, li convenç de que el seu punt de vista és erròneu. Finalment, Payasi es convertix, pero no de manera profunda, per lo que renaix en els plans celestials inferiors.

Vore també

• Sutta-pitaka
• Cànon Pali