Anar al contingut

Digenita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Digenita

La digenita és un sulfur de coure, mineral pertanyent a la classe dels sulfur. Va ser caracterisada com un mineral independent per August Breithaupt, que en 1844 li va donar eixe nom, derivat del grec διγενηζ, digenus, de dos orígens, ya que és molt semblant a la calcosina i a la covellina, que es confonien en ella. Els eixemplars procedien d'un jaciment de sulfur de coure en pissarres en Sangerhausen, Mansfeld-Südharz, Sajonia-Anhalt (Alemània), que es considera la localitat tipo.[1]

Propietats físiques i químiques

La digenita forma habitualment masses de color gris o negre, originalment en lluentor metàlica en la fractura, pero la superfície de la qual s'altera en rapidea. En molts jaciments s'ha alterat per a formar calcosina. Es coneixen tres polimorfos de la digenita, l'estabilitat de la qual depén de la temperatura. Químicament és un sulfur de coure, pero conté sempre una miqueta de ferro, element que fa que siga estable a temperatura ambiente.[2] Els cristals de digenita són poc freqüents, i solen ser irregulars. Els millors eixemplars procedixen de la mina Leonard, en el districte miner de Butte, comtat de Silver Bow, Montana (USA). Forma intercreiximents ordenats en la djurleíta,[3] i existix una série completa de dissolució sòlides entre este mineral i la berzelianita, que és el seleniuro de coure.[4]

Jaciments

Es troba en distints tipos de jaciments, hidrotermals, máficos, exhalativos i en pegmatita. És un mineral conegut en molts centenars de jaciments, com a mineral primari o secundari, format per l'alteració d'atres sulfur de coure .[5] En Argentina és un mineral freqüent en el jaciment de Baix de la Alumbrera, districte miner d'Aigua de Dionisio, Farallón Negre, Belén (Catamarca).[6]


Referències

  1. ↑ Breithaupt(1844).«Zwei neue Kupfer enthaltende Mineralien aus der Ordnung der Glanze.-».Poggendorffs Annalen der Physik und Chemie, 61, 671-675..
  2. ↑ Morimoto, N. i Gyobu, A.(1971).«The composition and stability of digenite».American Mineralogist, 56, 1889 - 1909..
  3. ↑ Pósfai, M. i Buseck, P.R.(1994).«Djurleite, digenite, and chalcocite: Intergrowths and transformations».American Mineralogist, 79, 308-315.
  4. ↑ Pirard, C., Hatert, F.(2008).«The sulfides and selenides of the Musonoi Mine, Kolwezi, Katanga, Democratic Republic of Congo.».Canadian Mineralogist, 46, 219-231..
  5. ↑ «Digenite. Mindat».
  6. ↑ Proffett, J.M.(2003).«Geology of the Baix de la Alumbrera porphyry copper-gold deposit, Argentina».Economic Geology, 98, 1535-1574..