Covellina
La covellina, també cridada covelina o covelita, és un mineral de la classe dels minerals sulfur.[1] Va ser descoberta en 1832 per Niccolo Covelli en el Vesubio, sent nomenada per François Sulpice Beudant en honor al seu descobridor. Sinònims poc usats són: covellonita o covellinita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un sulfur de coure que cristaliza en el sistema cristalí hexagonal.[2] S'ha sugerit com a composició química la fòrmula estesa: Cu+4Cu2+2(S2)2S2,[3] encara que encara és qüestionat açò. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, seleni, argent i plom.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix més comunament d'orige secundari en la zona d'oxidació en depòsits de sulfur de coure, més rarament d'orige hidrotérmico primari. Aparició àmplia en la majoria dels depòsits de coure, comú com un enlluernament iridiscent sobre atres sulfur.
Té una distribució mundial àmplia en les mines de minerals del coure, pero en molt chicotetes cantitats. Sol trobar-se associat a atres minerals com: calcopirita, calcosina, djurleíta, bornita, enargita, pirita o uns atres sulfurs.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Palache, C., H. Berman, i C. Frondel, 1944. «Dana’s system of mineralogy», (7ª edició), v. I, 248–251.
- ↑ Evans, H.T., Jr. i J.A. Konnert, 1976. «Crystal structure refinement of covellite». Amer. Mineral., 61, 996–1000.
- ↑ Goble, R.J., 1985. «The relationship between crystal structure, bonding and cell dimensions in the copper sulfides». Ca. Mineral., 23, 61–76.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Covellina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.