Diferències entre el gallec i el portugués

Les diferències entre el gallec i el portugués són diverses i es troben tant a nivell fonètic, com a morfo-sintático, ademés, d'ortografia i el lèxic.[1] Una part d'estes és el resultat de la castellanisació del gallec a lo llarc dels sigles en els que va ser marginat com a llengua culta, els cridats Séculos Escuros. Si ben abdós tenen un orige comú, actualment hi ha opinions diverses sobre si deuen ser considerades o no llengües separades, existint alguns llingüistes, tant gallecs com a portuguesos, que consideren que es tracta de varietats diferenciades de la mateixa llengua,[2] mentres que uns atres les consideren llengües distintes.[1]
Les diferències
Les diferències es donen bàsicament a nivell fonètic:
- Inexistència en la majoria de les parles gallegues de sibilants sonores (z /z/, j /ʒ/).[3] (encara que existixen en algunes zones de la Baixa Limia d'Orense[4] i del gallec exterior[4]
- En gallec no hi ha oposició entre vocals orals i nassals (encara que estan presents en algunes zones de la província de León) el gallec nasaliza les vocals en contacte en nassal, pero això no significa diferenciació fonològica.[5] La consonant "n" a final de paraula té una pronunciació velar en la major part de les situacions, per eixemple ca [ˈkãŋ] 'gos' (esta pronunciació també es manté en plurals o paraules acabades en -ns; cans [ˈkãŋs ] 'gossos').
- El restant de diferències, són les mateixes trobades en els dialectes portuguesos septentrionals en relació en el portugués estàndart: pronunciació de ch com "tch", confusió b/v, pronunciació clara dels diptongos oi/ou (en alternança segons el patró: loiro / louro), etc.[6]
El tractament de la nasalidad és variable en les parles gallegues, en diferent evolució en els dialectes portuguesos; aixina, les tres terminacions del gallec-portugués:
- -ão
- -am/-ã
- -om/-õ
donen lloc en portugués al ditongo nassal -ão, mentres que en gallec varen sofrir evolucions diverses:
- -ão→ -án/-ao irmán 'germà' (dialectalmente irmao) (= irmão)
- -ãa→ -á/-án irmá (dialectalmente irmán) (= irmã)
- -am→ -an/-a ra (dialectalmente ran), (= rã)
- -om→ -on raó 'raó'
- plurals: -õés→ -óns / -ós / -ois razóns 'raons', (dialectalmente razós i razois)
Note's que existix fluctuació entre el manteniment de la nasalidad a través d'una monoptongación (irmão > irmán, en general, en l'àrea occidental) o el manteniment del diptongo per mig de la desnasalisació (irmão > irmao, en general en el centre i l'àrea oriental). No obstant, existixen chicotetes àrees a on encara existixen vocals i diptongos nassals (en l'àrea oriental).
Atres diferències entre les variants comunes no són aplicables a la totalitat de les parles: En gallec existix el cridat diptongo indoeuropeucita requerida, ui o oi que va substituir a la o tònica llatina en portugués lusità-brasiler (subsistix, no obstant, dialectalmente en Portugal).
- Froito 'frut'
- Loitar, loita 'lluitar, lluita'
- Escoitar 'escoltar'
Estos diptongos són de tipo etimològic, fructu > fruito, luctare > luitar, auscultare > ascoltare > escoutar > escoitar > escuitar (anàlec a multu > molto > mouto > moito > muito), la seua pèrdua es deu a relatinisació modernes (sigles XVI-XVII), "luctar, "fructo", quan la "c-" es va deixar de pronunciar. Un cas comú al gallec i el portugués és "acte", originalment actu > auto (auto-dona-fé), pero va ser relatinizada a "acte".[7]
En gallec es conserva el pronom arcaic che que s'alterna en la forma et, depenent de si es fa referència a un objecte/complemente directe o indirecte.
- Collerche as mans 'agarrar-te les mãvos'
També es conserva la forma de plural llelos (< lles+vos), i no la forma comuna trobada en portugués (lhos). El gallec també conserva grups de pronoms enclítics, per l'existència d'un "pronom de solidaritat" (gal. senar cho teño / per. não to tenho, não tenho isso que queres).
- Canvis en les conjugacions verbals.
- gal. Eu són / port. Eu sou
- gal. Vós sodes / port. Vós sou
- gal. Els són / port. Els são
- gal. Els falaron / port. Els falaram
- gal. Eu fun / port. Eu vaig ser el gallec nasaliza sistemàticament les primeres persones dels antepretéritos g. collin /p. colhi, g. estiven / p. estive, daí, g. vaig ser > fuin > fun)
- arcaisme
La comparativa ca ([do] que), del llatí qua > ca, va seguida del pronom de datiu i no del pronom personal: g. máis alt ca min / p. mais alt que eu.
Castellanismes en gallec
- Innumerables, sobretot en el vocabulari tècnic o exòtic.cita requerida Açò es deu a la situació de diglòsia gallec/castellà en Galícia.
Castellanismes en portugués
- Certes paraules d'orige castellà varen ser introduïdes al portugués, mentres que la forma original va ser preservada en gallec, aixina en portugués es té penha, repolho, castelhano, menino, front a les formes corresponents al gallec pena, repolo, castelán, meniño.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Alfredo Maceira Rodríguez. «Galego i português moderns: Um estudo comparatiu» (en portugués). Archivat des d'el original, el 23 de març de 2010. Consultat el 29 de novembre de 2010.
- ↑ José Luís Fontenla. «A língua portuguesa na Galiza» (en portugués). Consultat el 29 de novembre de 2010.
- ↑ cfr. pág 362, Entwistle, 1988
- ↑ 4,0 4,1 ub. edu/journalofexperimentalphonetics/pdf-articles/XVIII-16. pdf Les consonant fricatives de la llengua gallega, Figura 1 Mapa dels sistemes del seseo en la llengua gallega. (Fernández Rei 1991:193)
- ↑ cfr. pág 361, Entwistle, 1988
- ↑ cfr. pp. 361 i 362, Entwistle, 1988
- ↑ na norma do AO, "nugue"
Bibliografia
- Entwistle, William James (1988). Ed. AKAL (ed.). Les llengües d'Espanya: castellà, català, vasc i gallec-portugués, 5 edició, Humanes (Madrit), p. 443.
- «Diferencia entre el gallec i portugues» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2016. Consultat el 10 de decembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diferencias entre el gallego y el portugués» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.