Dido abandonada (fresca)

Dido abandonada és un fresca trobat en la casa de Meleagro i conservat en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Dido abandonada (fresca)

Història

Realisat en un periodo entre el 62 i el 79 d. C., la fresca decorava la paret nort del atri de la casa de Meleagro com a panel central. Trobat el 20 d'octubre de 1829 durant les investigacions arqueològiques que varen involucrar la casa, va ser separat de la seua ubicació original per a ser conservat en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Descripció

La fresca representa el moment en que Eneas abandona a Dido: la reina de Cartago se situa en el centre de l'escena, assentada en un tro cobert en una tela verda obscur. A la dreta, una jove en actitut pensativa en corfoll groc vares vore una pell d'elefant l'esquena en els claus en el cap; a l'esquerra, atres dos figures femenines: la primera, en primer pla, en corfoll blanc, té la pell molt obscura, cabell rullat i sosté un ritón o clau de marfil en les seues mans; darrere la segona, de la que solament es veu el cap, ya que està casi completament oculta pel tro, sosté un chicotet parasol sobre la reina.

Segons algunes interpretacions, les tres jóvens podrien representar els continents coneguts en l'época romana: Àfrica, identificable per les seues traces, color de pell i la banya; Àsia, entesa com la personificació d'Aleixandria; i Europa, l'identificació del qual, no obstant, seguix sent incerta, ya que rara volta li la representa en un parasol. Al fondo, es veu la mar, a on navega alluntant-se el barco de Eneas.

Bibliografia

• Irene Bragantini i Valeria Sampaolo (2009). La pittura pompeiana, Electa. ISBN 978-88-928-2357-0.