Dics i embassaments de Sant Luis

Els dics i embassaments de la província de Sant Luis són obres hidràuliques construïdes per a l'aprofitament dels recursos hídrics en la província argentina de San Luis, una província semiárida del centre d'Argentina. Estes represas permeten abastir d'aigua potable, irrigar àrees agrícoles, generar energia hidroelèctrica en menor escala i promoure el turisme i la recreació. La gestió integral està a càrrec de l'empresa estatal Sant Luis Aigua S.E..^[1]

Descripció general

La província conta en aproximadament 18 a 20 dics i embassaments principals, distribuïts en distintes conques. Estes obres varen incrementar la capacitat d'almagasenament hídric provincial en més del 50 %, alcançant un volum total propenc a 464 hm³.^[2]

Principals usos

Abastiment d'aigua potable per a ciutats i localitats.
Rec agropecuario (mils d'hectàrees baix rec).
Control de riuades.
Generació hidroelèctrica a chicoteta escala.
Turisme i recreació (peixca, deports nàutics).

Taula de dics i embassaments

Dic / Embasse	Any	Capacitat (hm³)	Ubicació	Usos principals
Vulpiani	1904	N/D	Vila Mercedes (Pedernera)	Abastiment urbà, recreació^[3]
Potrero dels Funes	1927	6,8	Juan Martín de Pueyrredón	Turisme, deports nàutics^[4]
Cruz de Pedra	1941	12,5	Juan Martín de Pueyrredón	Abastiment, recreació^[5]
La Florida	1953	105	Coronel Pringles	Aigua potable, rec, turisme^[6]
Sant Felipe	1941	77,7	Chacabuco/Sant Martín	Regue (13.000 ha), turisme^[7]
La Huertita	1981	50,5	Libertador Gral. Sant Martín	Irrigación, peixca deportiva^[8]
Pas de les Carretas	1982	75	Coronel Pringles	Control de riuades, rec^[9]
Antonio Esteban Agüero	1997	19,3	Coronel Pringles	Aigua potable, recreació^[10]
Nogolí	2000	23,2	Belgrano	Aigua potable, rec^[11]
Saladillo (Berta V. Battini)	2011	50	Coronel Pringles	Aigua potable, rec, energia^[12]
Berta Vidal de Battini	2012	20	Coronel Pringles	Rec per goteig, abastiment^[13]
Piscu Yaco	2010	1	Chacabuco	Turisme, balneari^[14]

Chapulls Ramsar: Guanacache, Desaguadero i Del Bebedero

Sant Luis forma part del lloc Ramsar "Estanys de Guanacache, Desaguadero i Del Bebedero", un chapull d'importància internacional reconegut per la Convenció Ramsar en 1999. Este sistema comprén àrees de Mendoza, Sant Joan i Sant Luis, incloent sectors del sur puntano com el Estany del Bebedero i banyats associats. Es tracta d'un ecosistema endorreico que històricament rebia aigües dels rius Mendoza, Sant Joan i Desaguadero, formant estanys i vegas que sustentaven biodiversitat única i comunitats huarpes. Hui, el chapull enfronta desafius per la disminució de cabals i la desertificación, pero seguix sent clau per a la conservació d'aus aquàtiques migratòries, la regulació hídrica i la preservació cultural. El reconeiximent Ramsar implica compromisos provincials i nacionals per a la seua protecció i us racional, en llínea en la Llei de Chapulls i els plans de gestió ambiental del Ministeri d'Ambient d'Argentina. ^[15]

Història i proea de construcció del Dic La Florida

El Dic La Florida, inaugurat en 1953, és considerat una obra mestra de l'ingenieria hidràulica argentina en el sigle XX. La seua construcció va representar un desafiu tècnic per la magnitut de l'embassament (105 hm³) i la geografia serrana a on s'emplaça. L'obra va ser dirigida pel ingenier alemà Karl Haarmann, especialiste en assuts de formigó, qui va introduir métodos alvançats per a l'época, com l'us de comportes segmentades i abocadors escalonats. La Florida no solament va assegurar l'abastiment d'aigua potable per a Sant Luis i Vila Mercedes, sino que va marcar una fita en la modernisació hídrica provincial. Documents històrics i estudis tècnics destaquen que l'assut va ser concebut per a soportar riuades excepcionals del Riu Quint i garantisar rec en zones agrícoles emergents, consolidant el desenroll econòmic regional. Hui, seguix sent el embassament més gran de Sant Luis i un ícono d'ingenieria en Que el seu.

Dic Potrero dels Funes: un dels més antics d'Argentina i Sudamérica

El Dic Potrero dels Funes, construït en 1927, és un dels dics més antics en funcionament en Argentina i Sudamérica. La seua creació va respondre a la necessitat d'abastir d'aigua a la ciutat de Sant Luis i controlar riuades en la conca del riu Potrero. L'obra, realisada en tècniques pioneres en mampostería i formigó, es va convertir en un referent històric de l'ingenieria hidràulica regional. Estudis històrics senyalen que Potrero dels Funes va ser part d'un pla provincial per a enfrontar la aridez i garantisar aigua en époques de sequia, anticipant-se a polítiques hídriques modernes. En el temps, la seua funció principal va passar a ser recreativa i turística: el llac artificial rodejat per serres es va transformar en un atractiu internacional, sèu de competències automovilístiques i deports nàutics. La seua longevitat i adaptació ho convertixen en un patrimoni hidràulic i cultural, testimoni de l'evolució tecnològica en obres de contenció en Argentina.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Diques y embalses de San Luis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[SanLuisAgua-1] Sant Luis Aigua – Sitie oficial

[Elsemiarido-2] San Luis: 20 dics varen incrementar 50% capacitat

[3] ANSL – Dic Vulpiani 120 anys

[4] Wikipedia – Dic Potrero dels Funes

[5] Història del Dic Cruz de Pedra

[6] Wikipedia – Dic La Florida

[7] ANSL – Dic Sant Felipe

[8] SanLuisWiki – Dic La Huertita

[9] ANSL – Pas de les Carretas

[10] ANSL – Dic Antonio Esteban Agüero

[11] SanLuisWiki – Dic Nogolí

[12] ANSL – Inauguració Dic Saladillo

[13] Infomerlo – Inauguració Dic Berta Vidal de Battini

[14] La Veu – Piscu Yaco

[15] «Estanys de Guanacache, Desaguadero i del Bebedero (Mendoza, Sant Joan i Sant Luis)».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]