Diccionari crític etimològic de la llengua castellana

El Diccionari crític etimològic de la llengua castellana és un diccionari etimològic realisat pel filòlec espanyol Joan Corominas (1905-1997), i publicat en primera instància en Berna per l'Editorial Francke en 1954.

A esta macro-obra cal afegir el Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, en un sol volum i uns anys més tarde el Diccionari crític etimològic castellà i hispànic en colaboració en José Antonio Pascual i publicada entre 1980 i 1991.

Encara hui és una obra de referència en l'àmbit de la filologia romànica. L'obra de Joan Corominas ha segut reconeguda en les màximes distincions honorífiques de la societat civil espanyola com va ser el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 1989, que va anar pel conjunt de la seua obra, tant castellana com a catalana. Segons Luis Agustín: "esta monumental monografia és un repertori de fets llingüístics molt eficaç i coherent, una classificació i descripció exhaustiva, un tesor de erudición llingüística sense precedents"

Perfil de l'autor

Com va dir Josep Pla: «Tinc la sensació de que és un dels hòmens més treballadors del país, treballa d'una manera segura, acompasada i llarga». El Diccionari crític etimològic és lo que nos ha deixat despuix d'una vida d'esforç com la de molts investigadors: solitari, incansable pero també, exiliat —com va ocórrer en alguns de la seua generació—.

Corominas fa gala d'una gran honestitat intelectual, intentant no agarrar arguments oposts a les seues idees, quan no troba una conclusió definitiva ho manifesta en tota sinceritat, pero també és contundent en el moment que expon les seues opinions i arguments quan té la certea ... Per una atra part té una forma de treballar inusual hui en dia, a voltes mostra la subjetivitat del sabio que aguaita entre la remugada de senyes científiques, potser per a recordar la seua humanitat.

Context

Un diccionari etimològic és el que proporciona l'informació sobre l'orige de les paraules. A pesar de haver existit intents esporàdics, despuix del primitiu Covarrubias, el diccionari etimològic del castellà per antonomàsia és "el Corominas", com també es coneix a esta obra.

L'esforç realisat per Joan Corominas va ser immens, i ho va iniciar en paralel en la seua també magne treball en català. Certament, les llengües no estan aïllades, i els transvasaments i préstams entre elles són constants: qui estudia una d'estes llengües d'una forma aïllada, no pot aplegar a estudiar-la a fondo ...

El Corominas és l'obra del sapient llingüiste d'un tipo difícil de trobar hui en dia: la seua base de senyes de paraules s'estén a tot el conjunt de llengües i dialectes de la península i de més allà: català, gallec, vasc, lleonés, judeoespañol, mozárabe, portugués, occità-provençal ..., i les va amprar com a farcidura (a voltes inclús en orige) de les paraules de la llengua castellana.

Este diccionari completa en molt les recopilacions de lèxics anteriors, més que en paraules noves, en nous significats i en senyes de tot tipo referents a la vida i a l'ambient de les paraules. El caràcter crític apareix conjuntament en els aspectes històric i dialectológico que apareixen en un particular relleu. L'objectiu final és sempre l'etimologia. Els aspectes històric i dialectológico sorgixen en un relleu particular. Comparat en el seu diccionari català, els aspectes reservats a la llengua parlada moderna omplin una mida prou més gran, i també ha segut més generós en les cites de texts pròpiament lliteraris.

Vore també

• Joan Corominas
• Diccionari crític etimològic castellà i hispànic
• Breu diccionari etimològic de la llengua castellana
• Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
• Nou Diccionari Llatí-espanyol etimològic