Diapédesis
La diapédesis (del grec διαπήδεσις diapḗdesis, 'filtració') és el pas d'elements formes de la sanc (com leucocits) a través dels capilars sanguíneus per a dirigir-se al foc d'inflamació o infecció sense que es produïxca lesió capilar.
Aspectes bioquímics
Tots els glòbuls blancs (leucocits) posseïxen esta propietat, ya que necessiten travessar les parets dels gots sanguíneus per a accedir als teixits i òrguens. Esta migració extravascular ocorre a través de passos successius, que són: rodament, senyalisació, adheriment ferm i diapédesis.[1]
Este procés es porta a terme en els capilars sanguíneus i en les vénules, i es produïx per una contracció del endoteli dels gots).
Les substàncies que induïxen la diapédesis són:
- Histamina, TNF, INF: produïxen la contracció de les cèlules endoteliales;
- Selectina P, ICAM, NCAM: són molècules de l'endoteli que permeten l'unió a leucocits;
- Sialil Lewis X, integrinas: són molècules dels leucocits que permeten l'unió a l'endoteli.
Els leucocits posseïxen colagenasa que trenca la membrana basal densa del capilar i apleguen al foc inflamatorio, atrets per molècules nomenades quimiocinas (com C3A).
Vore també
Referències
- ↑ Svensson M.«Diapédesis de limfocits T.».British Society for Immunology.Societat Espanyola d'Inmunología (SEI).Consultat el 30 de maig de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diapédesis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.