Diamant Estrela del Sur
La Estrela del Sur, també coneguda com 'Llimar', és un diamant trobat en Brasil en juliol de 1853.[1] Està tallat en forma de coixí ovalat i pesa Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. Està classificat en el Tipo IIa, en una graduació de color marró rosat clar elegant i una claritat VS2. Quan l'esclava Madi Magassa ho va descobrir en el riu Bagagem, el diamant en bruto pesava Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. Ha passat per numeroses mans, incloent la maharajá del Estat de Baroda en l'Índia,[2], i la seua última adquisició coneguda va ser la de Cartier, el joyer de lux francés, que li va comprar la gema a Rustomjee Jamsetjee de Bombay al voltant de l'any 2002.[3] La llum reflectida pel diamant és blanca, mentres que la llum refractada té un to rosat. Açò li dona al diamant el seu característic to marró rosat clar.[4][5]
Història
[editar | editar còdic]El diamant va ser trobat per l'esclava Madi Magassa en 1853, en el riu Bagagem (Mines Gerais), prop de la ciutat coneguda com Estrela do Sul, en Brasil. Va ser entregat al seu amo, Casimiro de Moraes, qui la va recompensar per haver-ho trobat concedint-li la llibertat i otorgant-li una pensió vitalícia. Casimiro de Moraes ho va vendre posteriorment per 3000 lliures, un preu molt inferior al seu valor real. El comprador va depositar el diamant en el Banc de Riu de Janeiro, assegurant-ho per un valor de 30.000 lliures.[1]
El diamant en bruto va passar per vàries mans, fins que va ser adquirit per Costers d'Ámsterdam per 35.000 lliures.[3] Posteriorment, va ser tallat en forma de coixí ovalat per un tallador cridat Voorzanger, famós per haver segut un dels dos hòmens que varen remodelar el Koh-i-Noor.[5]
Va ser adquirit per Halphen i Associats de París, un sindicat de comerciants de diamants, que ho va batejar com Estrela do Sul o Estrela del Sur.[4][5] El sindicat va exhibir el diamant en 1862 en l'Exposició Universal de Londres i de nou en 1867 en l'Exposició Internacional de París. En abdós ocasions, l'Estrela del Sur va rebre considerable atenció.[4] La gema va ser posteriorment enviada a un tratante de diamants en l'Índia, a on es va negociar la seua venda a un Maharajá per 110.000 lliures esterlines.[6] No obstant, l'acort no va prosperar i el diamant va ser tornat a Halphen i Associats.
Durant l'estància del diamant en l'Índia, el príncip Malhar Rao, membre de la família real Gaekwad, va saber de l'existència de la pedra. Va encarregar que comprara el diamant a E. H. Dresden de Londres, qui ho va adquirir a Halphen and Associates per 80.000 lliures esterlines en nom del príncip.[4] L'Estrela del Sur va estar en possessió de la família Gaekwad durant varis anys. Posteriorment, es va montar en un collar junt en el diamant Dresden Inglés, de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. El diari The Pittsburgh Press va informar en 1927 que el collar de diamants que contenia l'Estrela del Sur, com a part de la colecció real en un valor de 10.000.000 de dólars en eixe moment, es trobava en el palau de Nazarbaug en Vadodara. Una atra part important de la colecció era una tela brodada en pedres precioses i perles cultivades, confeccionada per a cobrir la tomba de Mahoma.[2] En 1934, el fill del príncip Malhar Rao li'l va contar a Robert M. Shipley, gemólogo nortamericà.[6] En 1948, la maharaní Sītā Devī va ser fotografiada lluint el collar en la festa de natalici del seu espós, el maharajá Pratap Sinh.
L'Estrela del Sur va ser posteriorment adquirida per Rustomjee Jamsetjee, de Bombay, qui li la va vendre a Cartier en 2002.[3] Cartier va engastar el diamant en un braçalet per a la Bienal d'Antiguetats de París de 2006. L'última volta que es va vore el diamant va ser en 2023, en la boda del príncip hereu Hussein de Jordània en Rajwa Seif, lluït per la jequesa Mossa de Qatar, qui es diu que ho va comprar a Cartier.
Característiques
[editar | editar còdic]En el moment del seu descobriment, el diamant tenia forma de rombododecaedro en ànguls obtusos i vintiquatre facetes. Presentava una profunda depressió en una de les facetes, lo que indicava que havia albergat un atre cristal octaèdric. També presentava algunes motas negres, causades per ilmenita o per arena volcànica.[5]
El diamant pesava originalment Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i va ser tallat en forma de coixí ovalat en un pes de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., perdent casi la mitat del seu pes durant el procés de tallat. Les dimensions de l'Estrela del Sur eren de 35 mm x 29 mm x 19 mm.[4]
La llum reflectida pel diamant és blanca i la llum refractada té un to rosat. Açò s'atribuïx a la forma prismàtica que se li va donar al cristal durant el seu tallat. Té una gradació de color marró rosat clar, tenint en conte que el rosa i el marró són dos colors que poden aparéixer en diamants incoloros del Tipo IIa. És un diamant deformat plásticament, i té una claritat VS2.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 W. Jones. The Star of the South, History of Precious Stones, The New York Claves.
- ↑ 2,0 2,1 Baroda City of Palace, The Pittsburgh Press.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gaekwad's Star of the South diamond sold, The Times of Índia.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Star of the South Diamond-Famous Diamonds». InternetStones.com. Consultat el 2 de novembre de 2008.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«History About the Star of the South Diamond». J. J. Kent Inc.. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2008. Consultat el 2 de novembre de 2008.
- ↑ 6,0 6,1 «The Star of the South - Famous Diamond». Diamond Articles - The Diamond Library. Consultat el 2 de novembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diamante Estrella del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.