Diamant Dresden Inglés

El Dresden Inglés és un famós diamant incoloro trobat en les mines de Bagagem en Mines Gerais, Brasil, en 1857, aproximadament al mateix temps que l'igualment célebre Estrela del Sur. Era una part separada per clivaje d'una massa major, i en bruto pesava 119,5 quilats. Es desconeix el destí exacte de la porció restant, encara que el propi Edward Dresden, el joyer britànic del XIX que va anar el seu primer propietari, va sugerir que va poder haver segut destruïda en extraure-la de la roca o haver permaneixcut en la seua antiga matriu d'itacolumita.

Història

El diamant va ser adquirit cap a 1857 en Riu de Janeiro pel marchant de joyes britànic Edward Dresden, de qui va prendre el seu nom. Inicialment ho va enviar a Londres per a la seua taxació, i posteriorment, va encarregar el seu tallat a Costers de Ámsterdam, els qui ya s'havien guanyat una bona reputació per la forma en la que varen tallar el famós diamant Koh-i-Noor per a la família real britànica. Un dels seus experts, el Sr. Voorsanger, ho va tallar en forma de gota (lluenta), en un pes de 76,5 quilats. Casualment, Dresden va poder comparar-ho en el Koh-i-Noor, i va relatar al respecte: «Un dia vaig comparar la meua gota en el 'Koh-i-Noor' en Garrard's i, per a sorpresa de tots els presents, el color d'este últim es va tornar groguenc, prova de la perfecta blancor del meu diamant». Pero a pesar de la seua notable claritat i excelent color, va ser difícil trobar comprador. Es va oferir a moltes cases reals europees, pero sense èxit. A un comerciant londinenc li varen oferir la mitat de la propietat al bajísimo preu de 12 500 lliures, pero la va rebujar. En 1863, un maharajá indi i un comerciant de cotó anglés varen viajar des de l'Índia per a vore-ho, pero el maharajá no va poder pagar el preu solicitat: 40 000 lliures. El comerciant, no obstant, va quedar captivat per la gema i va expressar el seu desig d'adquirir-la, encara que caria de mijos per a fer-ho. Per casualitat, a l'any d'expressar este desig, la guerra de Secessió en els Estats Units va interrompre el suministrament de cotó dels estats del sur, i el valor del producte es va disparar, de manera que el comerciant de cotó va poder reunir sobtadament els diners necessaris per a comprar el Dresden Inglés.

Finalment, en 1864, un corredor es va dirigir a Edward Dresden en nom d'un comerciant anglés de Bombay, li va comprar el diamant per 32 000 lliures i li'l va vendre al comerciant de cotó al preu original, obtenint una comissió de 8000 lliures. La guerra en Amèrica va terminar, i els preus del cotó varen tornar a caure, colocant al comerciant en una situació financera compromesa. La seua mala situació econòmica va poder provocar en gran mida la seua prematura i inesperada mort. El seu patrimoni va tindre que liquidar-se, i els seus albaceas varen tindre la fortuna de poder vendre la ya célebre "Durban Drop" per 40 000 lliures. En esta ocasió, el diamant va ser adquirit per Malhar Rao, príncip de l'estat de Baroda, en l'Índia.

En 1880, Rao va manar engarzar el diamant en un collar junt en el seu gema germana, l'Estrela del Sur, que també havia adquirit. Sítia Devi, la maharajani del Gaekwad, va ser fotografiada lluint-ho en la festa de natalici del seu espós. El diamant va permanéixer en la família real de Baroda fins a 1934, quan, segons s'informa, va ser adquirit per Cursetjee Fardoonji. En 1948, el collar va ser modificat i se li varen afegir més diamants. Es desconeix el seu parador actual, encara que provablement permaneix en l'Índia.

Nom

El diamant rep el seu nom del seu primer propietari, Edward Dresden, pero provablement se li va cridar "Dresden Inglés" per a distinguir-ho d'atres diamants famosos en el mateix nom (deu tindre's en conte que en anglés la ciutat alemana de Dresde es diu precisament Dresden): el Diamant Vert de Dresde, el Dresde Blanco i el Dresde Groc, que es conservaven en la ciutat alemana de Dresde. També se li coneix com la "Gota de Dresden" o com la "Estrela de Dresden".