Diamant Estrela de Suràfrica
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La Estrela de Suràfrica, també coneguda com a diamant Dudley, és una gema incolora de 47.69 quilates (9.5 g) de pes. La pedra original, abans de ser tallada, pesava 83.5 quilates (16.7 g) i va ser trobada en 1869 per un pastor de l'ètnia griqua a la vora del riu Orange.[1] La troballa d'este gran diamant va impulsar l'arribada de buscadors de diamants a la zona, culminant en juliol de 1871 en la febra del diamant en el propenc nou jaciment de Colesberg Koppje, pronte conegut com New Rush i posteriorment com Kimberley.
Història
El pastor va vendre la pedra pel preu de 500 ovelles, 10 bous i un cavall a Schalk van Niekerk, un granger veí famós en la zona per haver adquirit un diamant de 21 quilats i quarto en 1866, despuix de comprar-li-ho a Erasmus Jacobs, un jove de 15 anys.[2][3]
Van Niekerk va vendre la pedra als germans Lilienfield en Hopetown per 11.200 lliures esterlines (equivalents a 1,36 millons de lliures esterlines en 2020).[4] Els germans Lilienfield la varen enviar a Anglaterra, a on va canviar de mans dos voltes abans de ser finalment adquirida per Georgina Ward, comtesa de Dudley, per 25.000 lliures esterlines.[5][6] William Ward, comte de Dudley, ho va colocar la gema en un tocat, engastada en 95 diamants més menuts.[5]
El diamant va permanéixer en el patrimoni del comte fins al 2 de maig de 1974, quan es va vendre en subasta en Ginebra per 1,6 millons de francs suïssos, equivalents a unes 225.300 lliures esterlines (equivalents a £ en ).
Va ser vist per última volta en públic[7] en la volta del Museu d'Història Natural de Londres, del 8 de juliol de 2005 al 26 de febrer de 2006. Una reproducció del diamant, tant en bruto com tallat, encara s'exhibix allí.
En la cultura popular
- El diamant podria haver inspirat la novela de Juliol Verne de 1884 titulada «L'estrela del Sur».
- La película de l'any 2007 «Un pla lluent», tracta sobre el robo del diamant.[8]
Referències
- ↑ Roberts, Brian (1976). Kimberley: turbulent city, New Africa Books, p. 12. ISBN 978-0-949968-62-3.
- ↑ Doughty, Oswald (1963). Early Diamond Days: The Opening of the Diamond Fields of South Africa, London: Longmans, Green and Co Ltd.
- ↑ Roberts, Brian (1976). Kimberley: turbulent city, New Africa Books, p. 13. ISBN 978-0-949968-62-3.
- ↑ «Inflation calculator».
- ↑ 5,0 5,1 Streeter, Edwin William, Hatten, Joseph & Keane, Augustus Henry (1882). The great diamonds of the world. Their history and romançada, London, G. Bell & Sons, p. 241.
- ↑ Williams, Gardner Fred (1904). The diamond mines of South Africa, New York, B. F. Buck & company, p. 123.
- ↑ «Diamonds Star line-up». Museu d'Història Natural (Londres). Consultat el 26 de giner de 2014.
- ↑ Plantilla:IMDb
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diamante Estrella de Sudáfrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.