Dialecte romañol
El idioma romañol és un parla galoitálica de la Romaña, pertanyent al grup emiliano-romañol que es parla en Sant Marino i el nort de Marques.
Història
El romañol descendix del llatí vulgar. Est va evolucionar junt al toscano. Lo que distinguix al romañol d'atres llengües del nort d'Itàlia és un complex de factors històrics, geogràfics i culturals.
- Herència greco-bizantino durant els sigles VI, VII i VIII;
- diferent exposició a l'influència germànica;
- Les diferents característica del llatí parlat en la península itálica (nort i sur dels Apenins del Nort);
- L'existència d'un "fondo celta" el qual va formar un substrat per a totes les llengües nortenyes.
Distribució geogràfica
Frontera occidental
L'emiliano és parlat en la partix oest de la Romaña. Les zones a on el romañol i el emiliano contacten són les àrees del riu Sillaro (25 km a l'est de Bolonya); a l'oest de Castel Sant Pietro Terme es parla emiliano i al seu est, en Imola el romañol. En Emilia-Romaña, el emiliano es parla des de Sillaro fins a Plasencia).
Frontera septentrional
El riu Reno és la frontera entre el romañolo i el dialecte de Ferrara. El romañol es parla en alguns pobles del nort de riu Reno, com Argenta i Tall, a on es mesclen gents d'orígens romañolos i ferrarienses. Ferrara es troba dins del domini llingüístic de l'emiliano.
Frontera meridional
El romañol es parla també fòra d'Emilia-Romaña, com en Sant Marino, en la vall de Marecchia, en la vall de Conca (Montefeltro) i en tota la província de Pesaro i Urbino.
Lliteratura
El primer text en romañol és el sonetto romagnolo de Bernardino Catti de Rávena imprés en 1502. Va ser escrit en una espècie de mescla entre l'italià i el romañolo.
El primer poema en romañol data de finals del XVI. I Pvlon matt. Cantlena aroica, un poema heròic-còmic basat en l'Orlando Furiós i escrit per un autor anònim de Sant Vittore vaig donar Cesena. El poema original es componia de dotze vores, dels quals solament varen sobreviure els quatre primers (1848 llínees).
El primer poeta en romañol en guanyar fama va ser el clerc Pietro Santoni (Fusignano, 1736-1823). Va ser el mestre de Vincenzo Monti, un dels més famosos poetes italians d'eixe moment.
En 1840 es va publicar el primer diccionari italià-romañol, obra d'Antonio Morri de Faenza.
El XX va ser el millor per a la lliteratura en romañol. La poesia i la dramatúrgia en romañol varen alcançar el seu major nivell de calitat. Els millors autors d'este periodo són:
- Olindo Guerrini, en "Sonetti romagnoli"
- Aldo Spallicci
- Raffaello Baldini, qui va guanyar en 1988 el «Premi Viareggio» i en 1995 el «Premi Bagutta»
L'escritor en romañol més modern és Tonino Guerra (1920-2012)
Característiques
El romañol presenta unes característiques que ho distinguixen d'atres parles galoitálicas.
| Llatí | Romañol | Italià | Espanyol | |
| 1) | geniculum | znoc' | ginocchio | genoll |
| 2) | tepidus | tevvd | tiepido | tébeu |
| 3) | oculus | oc' | occhio | ull |
| 4) | frigidus | fredd | freddo | fret |
En romañol c' es pronuncia /tʃ/. El romañol posseïx unes 20 vocals, en lloc de les sèt que posseïx l'italià.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto romañol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.