Dialecte monegasco
El monegasco (autoglotónimo munegascu) és una varietat vernàcula del Principat de Mónaco. Llingüísticament representa un dialecte del ligur en algunes influències lèxiques del occità i el francés, ya que té grans similituts en les varietats occitanes de Menton i Roquebrune, encara que Mónaco no es considera un enclavament ligur ya que es troba en terres llingüísticament occitanes.
El monegasco està molt pròxim al dialecte ligur cridat intemelio (propi de la zona entre Ventimiglia i Taggia en Ligúria). El millor estudi llingüístic sobre el monegasco ho va portar a terme el filòlec francés Raymond Arveiller durant les décades de 1940 i 1950 (Étude sur li parler de Monaco, Comité National dones Traditions Monégasques. Mónaco 1967).
El monegasco va ser d'us general com a llengua oral en el Principat fins a la década de 1870, despuix es va interrompre ràpidament la seua transmissió generacional i es va substituir pel francés. Al principi de la década de 1970 es pot donar per totalment extinguit en l'us oral. L'ensenyança obligatòria en les escoles de Mónaco ha permés revivar el seu us, encara que este és prou restringit (algunes publicacions lliteràries, usos ceremoniales). No és idioma oficial, l'únic idioma oficial de Mónaco és el francés, parlat per la major part de la població. l'italià també té prou us i molts atres idiomes són parlats, de manera més minoritària, per residents i visitants.
Utilisa una ortografia basada en la del italià, encara que en alguns signes propis:
- La ü es llig com la del alemà o la o del francés.
- La œ es llig i.
- La ë es llig com la i tancada en les paraules franceses nez o messieurs. També es pot pronunciar com a i.
- La ç, inexistent en italià, es llig com en francés, català o portugués, és dir com una s.
Fragment del himne de Mónaco:
Despoei tugiù sciü d'o nostru paise
Es ride au ventu, o meme pavayùn
Despoei tugiù a curù russa i gianca
I stà l'emblema, d'a nostra libertà
Grandi i i piciui, l'an sempre respetà
[Des de sempre, sobre el nostre país / sura al vent la mateixa bandera. / Des de sempre, els colors roig i blanc / constituïxen el símbol de la nostra llibertat. / Grans i menuts el han respectat sempre]
Vore també
[editar | editar còdic]- Ligur
- Nizardo (dialecte parlat en Niça)
- País Mentonasco
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto monegasco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.