Dialecte berlinés

El Dialecte Berlinés o simplement Dialecte de Berlín és el nom en el que s'identifica el parla del Àrea metropolitana de Berlín. Es caracterisa per un humor pujat de to, en particular el parla dels barris ( Kiez) de Berlín se li crida pel nom de "Hocico Berlinés". El berlinés no és solament un Dialecte, sino més be una mescla de molts diferents dialectes que han desenrollat la llengua. El desenroll del berlinés s'ha vist afectat en el seu desenroll especialment pel parla del estat de Brandeburgo, originalment en el Margraviato de Brandeburgo es parlava Baix alemà. L'expressió més forta del baix alemà és este "nou" dialecte de l'àrea urbana de Berlín, que presenta noms, renoms, etc, que no es troben fòra d'est. El 8 d'abril de 2010 es va escomençar a publicar el periòdic B.Z., escrit enterament en el Dialecte de Berlín.

Heinrich Zille, Cooperativa de consum de 1904. Llegenda en berlinés.

Heinrich Zille, Cooperativa de consum de 1904. Llegenda en berlinés.

Història

La ciutat de Berlín s'ubica en la zona de la Llínea de Benrath (contraria a la zona de la Llínea Speyer) des de la seua fundació en l'any de 1237 i ha rebut influència del Baix alemà i del Alemà central. En l'inici del 1300 i des de 1500 en l'immigració de flamencs belgues a l'àrea del Sacre Imperi Romà Germànic, es va reforçar el parla de berlín en el Baix alemà de l'est, mostrant canvis importants en el seu paper d'Argot. El resultat va ser una mescla de diversos dialectes separats del Alemà estàndar (Hochdeutsch), en una clara base d'alemà mig i un fort Substrat llingüístic del baix alemà. Solament recentment este nou dialecte es va estendre a les afores de la campiña, a on s'havia mantingut fins a llavors el baix alemà de l'est. El berlinés té alguns paralelismes en el Dialecte de Colónia (Kölnisch), que també es va vore afectat per la mescla de varis dialectes i una forta immigració durant sigles.

Fins a el XVIII va ser comuna com gerga el Dialecte de la Marca de Brandeburgo, pero va anar després compensat en el desplaçament per l'alemà central en una base de Sajón antic. Esta evolució llingüística també es va vore en atres dialectes del baix alemà, mesclant-se en llengües Pidgin que es desenrollaven contínuament per mig de la vida quotidiana i els negocis. El recent format dialecte compensat, que era molt similar al berlinés de hui, es va estendre per tota l'àrea del baix alemà (Es caracterisa per paraules com ick (ich) det (dones), wat, doof).