Diaboleíta

La diaboleíta o diaboleita és un mineral clorur enquadrat en la classe dels minerals halurs, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la diaboleíta”.[1] Va ser descoberta en 1923 en Priddy, Somerset (Anglaterra), sent nomenada aixina del grec "separat de boleíta", pel mineral boleíta, relacionat en est.[2]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un clorur hidroxilado de coure i plom, que cristaliza en el sistema tetragonal, ditetragonal piramidal, de color blau intens.[3] Apareix en forma de cristals tabular de contorn rectangular, hemimórficos. Pel seu aspecte pot ser confosa en la cumengeíta.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es troba com a mineral secundari produït per alteració de minerals de plom i coure en entorns salinos, prop de la mar o en zones desérticas. També es troba en escorias antigues expostes a l'acció de l'aigua d'mar. Sol trobar-se associat a atres minerals com: cloroxifita, hidrocerusita, mendipita, cerusita, boleíta, wherryíta, hidrocerusita, leadhillita, fosgenita, caledonita, atacamita o paratacamita.[4] És un mineral poc freqüent, que es coneix en al voltant de 50 localitats, en les que apareix disseminat en cantitats menudes. Són molt coneguts els eixemplars en microcristales procedents de la mina Mammoth-Saint Anthony , en Tiger, comtat de Pinal Co., Arizona (USA).[5] En Chile s'ha trobat en al voltant d'una dotzena de localitats, en les províncies de Antofagasta i Copiapó.[4] En Espanya s'ha trobat en la mina Reixidora, en Vegadeo (Astúries).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Palache, C., H. Berman i C. Frondel, 1951. «Dana's system of mineralogy», (7ª edició), v. II, 82-83.
- ↑ Mineralogical Magazine, 20, 67-92.
- ↑ Rouse, R.C., 1971. «The crystal chemistry of diaboleite.» Zeits. Krist., 134, 69-80.
- ↑ 4,0 4,1 «Diaboleíte. Mindat».
- ↑ Mineralogical Record, 11, 155-181.
- ↑ Revista de Minerals, 7 (1), 26-30..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diaboleíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.