Anar al contingut

Diaboleíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diaboleíta

La diaboleíta o diaboleita és un mineral clorur enquadrat en la classe dels minerals halurs, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la diaboleíta”.[1] Va ser descoberta en 1923 en Priddy, Somerset (Anglaterra), sent nomenada aixina del grec "separat de boleíta", pel mineral boleíta, relacionat en est.[2]

Característiques químiques

És un clorur hidroxilado de coure i plom, que cristalisa en el sistema tetragonal, ditetragonal piramidal, de color blau intens.[3] Apareix en forma de cristals tabular de contorn rectangular, hemimórficos. Pel seu aspecte pot ser confosa en la cumengeíta.

Formació i jaciments

Es troba com a mineral secundari produït per alteració de minerals de plom i coure en entorns salinos, prop de la mar o en zones desérticas. També es troba en escorias antigues expostes a l'acció de l'aigua de mar. Sol trobar-se associat a atres minerals com: cloroxifita, hidrocerusita, mendipita, cerusita, boleíta, wherryíta, hidrocerusita, leadhillita, fosgenita, caledonita, atacamita o paratacamita.[4] És un mineral poc freqüent, que es coneix en al voltant de 50 localitats, en les que apareix disseminat en cantitats menudes. Són molt coneguts els eixemplars en microcristales procedents de la mina Mammoth-Saint Anthony , en Tiger, comtat de Pinal Co., Arizona (USA).[5] En Chile s'ha trobat en al voltant d'una dotzena de localitats, en les províncies de Antofagasta i Copiapó.[4] En Espanya s'ha trobat en la mina Reixidora, en Vegadeo (Astúries).[6]


Referències

  1. ↑ Palache, C., H. Berman i C. Frondel, 1951. «Dana's system of mineralogy», (7ª edició), v. II, 82-83.
  2. ↑ Spencer, L.J. i Mountain, E.D.(1923).«New lead-copper minerals from the Mendip Hills (Somerset)».Mineralogical Magazine, 20, 67-92.
  3. ↑ Rouse, R.C., 1971. «The crystal chemistry of diaboleite.» Zeits. Krist., 134, 69-80.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Diaboleíte. Mindat».
  5. ↑ Bideaux, R.A.(1980).«Famous Mineral Localities: Tiger, Arizona.».Mineralogical Record, 11, 155-181.
  6. ↑ Calvo Rebollar, M. i Viñals i Olia, J.(2018).«Cotunnita, cumengeita, diaboleita i atres minerals secundaris de plom i coure en la mina "La Reixidora", Mont Bedures, Meredo, Vegadeo (Astúries).».Revista de Minerals, 7 (1), 26-30..