Dia Mundial de l'Alimentació
El Dia Mundial de l'Alimentació se celebra el 16 d'octubre de cada any. Fon proclamat en l'any 1979 per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). La seua finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobrea. El dia coincidix en la data de la fundació de la FAO en 1945.
Història[editar | editar còdic]
Fon establit per països membres de la federació d'agricultura en la Reunió General de l'Organisació, en octubre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel Ministre d'Agricultura i Alimentació, Paúl Romany, va desenrollar un actiu rol en la Sessió número 20 de la Conferència de la FAO, sugerint l'idea de celebrar mundialment el Dia Mundial de l'Alimentació. Des de llavors s'ha convocat cada any en més de 150 països, donant a conéixer els problemes darrere de la pobrea i la fam.
El 5 de decembre de 1980 l'Assamblea General de les Nacions Unides en la Resolució 35/70 va acollir en beneplàcit l'observança del Dia Mundial de l'Alimentació.
Objectius[editar | editar còdic]
La FAO establí com a objectius per ad esta celebració:
- Promoure la participació de les poblacions rurals, especialment de les dònes i dels grups menys privilegiats, en les decisions i activitats que afecten a les seues condicions de vida.
- Aumentar la consciència pública de la naturalea del problema de la fam en el món.
- Promoure la transferència de tecnologies al món en desenroll.
- Fomentar encara més el sentit de solidaritat nacional i internacional en la lluita contra la fam, la malnutrició, la pobrea, senyalar a l'atenció els èxits conseguits en matèria de desenroll alimentari i agrícola.
Dates[editar | editar còdic]
- Cada any es produïx el doble dels aliments necessaris per a alimentar a les persones que habiten en la Terra, pero 793 millons de persones passen fam.
- En tot lo món les dònes són les principals encarregades de la nutrició, la seguritat i calitat dels aliments en la família i en la comunitat.
- En els països en desenroll, la major part del treball de les dònes es dedica a l'agricultura. Encara que els hòmens normalment llauren els camps i guien als animals de ganado, les dònes fan la major part del treball relacionat en la sembra, escarda, fertilisació i recolecció dels aliments bàsics, com l'arròs, blat i dacsa, que representen més de 90% de la dieta de la població rural pobra. La contribució de les dònes als cultius secundaris, com els llegums i hortalices, és encara major. En la seua majoria, estos cultius es produïxen en horts familiars, cuidats casi exclusivament per dònes. Estos horts moltes voltes són notablement productius i són fonamentals per al benestar nutricional i econòmic. En un estudi realisat en Nigèria oriental, per eixemple, es va comprovar que els horts familiars, que en promig ocupen només 20% de la propietat familiar, aportaven casi la mitat del total de la producció agrícola. De la mateixa manera, s'estima que en Indonèsia els horts familiars aporten més del 20% dels ingressos de la llar i el 40% dels suministraments alimentaris domèstics.
- Les regulacions internacionals de l'Organisació Mundial del Comerç i de l'Unió Europea establixen que per a poder sembrar, vendre o intercanviar llavors, estes tenen que complir en el criteri DUS (Distinció, Uniformitat i Estabilitat) alguna cosa que és difícil de complir per l'agricultura tradicional les llavors de la qual no són uniformes ni estables. Això fa que mils de menuts agricultors tinguen dificultats per a resembrar i comercialisar la seua pròpia llavor. Poden comprar llavors certificades pero, ademés de ser uniformes, els supon un cost extraordinari.
- Pèrdua de biodiversitat: Segons senyes de la FAO (organisació de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura), a lo llarc de l'història la humanitat ha utilisat entre 8.000 i 10.000 espècies distintes per a la seua alimentació. Hui es produïxen i distribuïxen comercialment al voltant de 150. I el 60% de les calories que consumim vénen de sol quatre espècies: el blat, la dacsa, l'arròs i les creïlles. I també s'utilisen cada volta menys varietats dins de la mateixa espècie.
Lemes[editar | editar còdic]
Des de l'any 1981 cada any s'adopta un nou lema per a destacar les àrees necessitades de majors reformes i posar l'accent en assunts específics, resenyem els últims:
- 2023-L'aigua és vida. L'aigua nutrix. No deixar a ningú arrere.
- 2022-No deixar a ningú arrere
- 2021-Nostres accions són el nostre futur- Una millor producció, una millor nutrició, un millor mig ambient i una vida millor.
- 2020-Cultivar, nutrir, preservar. Junts. Les nostres accions són el nostre futur.