Anar al contingut

Deví-bhagavata-purana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Devi-bhágavata-purana o Srimad-devi-bhágavatam és un dels escrits més importants ―junt al Devi-majatmia― en el saktismo, la veneració en el hinduismo de la deesa Saktí.[1]

Nom i etimologia

[editar | editar còdic]
  • devībhāgavatapurāṇa, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
  • देवीभागवतपुराण, en escritura devanagari del sánscrito.
  • Pronunciació: /deví bhágavata purána/.[2]
  • Etimologia: ‘el Bhágavata-purana de [la deesa] Deví’, sent:[2]
    • Bhágavata-purana, el purana sobre Bhagaván [Krisná], escrit cap a el XI
      • bhágavata: lo relacionat en Bhaga-van (‘opulencia-posseïdor’)
      • puraná: ‘lo antic’, llegendes.
    • deví: ‘deesa’, femení de devá: ‘deu’.

Context i contingut

[editar | editar còdic]

El Deví-bhágavata-purana solament és sagrat per als saktas; el restant de sectes del hinduismo no ho considera sagrat. El text descriu a Deví (‘deesa’), com a orige i basamento del món i com idèntica al Brahman, el Ser Suprem. Com a mare divina, ella pot revelar la seua virat rupa o ‘forma universal’ (7, 33) El text descriu les maneres apropiades per a adorar-la, en especial la pràctica del yoga, la meditació (7, 35), i el ritual (7, 39). El Deví-bhágavata-purana també s'ocupa de temes com el coneiximent espiritual, l'ètica social i personal, i els llocs sants per als saktas en l'Índia.

  1. Brown Mackenzie: The triumph of the goddess - the canonical models and theological visions of the «Devi Bhagavata Purana». ISBN 0-7914-0363-7.
  2. 2,0 2,1 Vore l'entrada -bhāgavata-purāṇa, que es troba en la mitat de la primera columna de la pág. 496 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).


Referències

[editar | editar còdic]