Deuteragonista

En obres lliteràries o anàlogues, el deuteragonista (, deuteragōnistḗs, segon actor) és el segon personage més important d'una obra, despuix del protagoniste i abans del tritagonista. El deuteragonista pot alternar la seua posició entre ser aliat o enemic del protagoniste en funció del seu propi argument.

Tragèdia i comèdia

Història

Els dramas del teatre de l'antiga Grècia començaven en un sol actor, el protagoniste, junt a un cor. L'autor Esquilo va introduir el personage del deuteragonista; segons afirma Aristóteles en el seu Poètica:

S'entén llavors que va ser Esquilo el primer en incrementar el número d'actors d'un a dos. També va restringir el cor i va convertir el diàlec en la part principal de l'obra. Les innovacions d'Esquilo varen dur el diàlec i l'interacció entre personages al front de l'obra i va establir el model en el que es basarien molts dels autors de l'época, com Sófocles, que va introduir el tercer personage principal o tritagonista.

Drama

Com el drama en l'Antiga Grècia solament introduïa a tres actors (el protagoniste, el deuteragonista i el tritagonista) ademés del cor, cada actor solia tindre que representar moltes parts de l'obra, i rebia els papers en funció d'eixa posició jeràrquica: el protagoniste els principals, el deuteragonista els següents en importància, el tritagonista els secundaris, i el cor els demés. Per eixemple, en Edipo Rei de Sófocles, el protagoniste deuria ser Edipo, qui està en escena durant la major part del temps en tots els actes. El deuteragonista seria Yocasta (mare i esposa d'Edipo), pero també el Pastor i el Mensager. Açò es deu a que Yocasta és sense dubte el principal personage despuix d'Edipo, confrontant-ho en numeroses ocasions en escena i ocupant un paper central en l'obra; mentres que els atres dos personages es pot dir que la substituïxen quan no està en escena.

Lliteratura

Literariamente, el deuteragonista sol assumir el rol de companyer principal del protagoniste. En Les Aventures d'Huckleberry Finn, de Mark Twain, el protagoniste és Huckleberry Finn i el deuteragonista, el seu companyer constant, és Jim. El tritagonista en este cas podria ser Tom Sawyer.

Igualment, el deuteragonista pot ser un antagonista particularment present en l'història, sent en moltes ocasions un tap despuix de la que s'oculta la verdadera personalitat de l'antagonista. En atres casos, el deuteragonista és un companyer que s'usa com a contrast del protagoniste, en l'intenció d'engrandir o fer més cridaneres les característiques del personage principal. Un eixemple paradigmàtic d'este us seria el Dr. John Watson en la série de noveles de Sherlock Holmes, escrites per Sir Arthur Conan Doyle. Ell és un cavaller educat, en una actitut molt professional i de gran inteligència, encara que molt rígida, front al protagoniste, despreocupado i poc dau a l'observança de les normes socials, pero en una inteligència prodigiosa i flexible, capaç de comprendre totes les possibilitats que es presenten davant un cas per descobrir, i hilarlas en benefici de la seua resolució.