Desmaterializació de l'economia
La desmaterialisació de l'economia és una proposta estratègica de sostenibilitat per mig de la reducció del temps d'us dels insumos utilisats per a la producció. Este concepte té una relació directa en el de productivitat, entesa com la relació entre la cantitat produïda i la cantitat d'insumos utilisats en tal producció. Aixina, quant menor siga la cantitat d'insumos utilisats en la producció d'una unitat de producte, tant major serà la productivitat, entesa també com l'eficiència en la producció.[1]
Desmaterialisació i ecoeficiencia
Existix també una relació entre la desmaterialisació i la conservació del mig ambient i els recursos naturals, ya que en reduir l'intensitat en l'us dels materials es reduïx el volum de rebujos generats, i es millora l'eficiència en els processos. A la seua volta, es reduïx l'exposició a materials tòxics i perillosos, s'aforren reserves de recursos no renovables i es reduïx la demanda de recursos renovables. Una desmaterialisació a llarc determini pot sostindre l'economia en un model de desenroll sostenible[1][2] segons el qual:
- Cap recurs renovable deurà utilisar-se a un ritme superior al de la seua generació.
- Cap recurs no renovable deurà aprofitar-se a major velocitat de la necessària per a substituir-ho per un recurs renovable utilisat de manera sostenible.
- Cap contaminant deurà produir-se a un ritme superior al que puga ser reciclat, neutralisat o absorbit pel mig ambient.
L'estratègia de desmaterialisació es manifesta directament en la reducció d'entrades de matèries primeres a les cadenes productives de bens i servicis i la reducció d'eixides de rebujos i substàncies tòxiques al mig ambient.
La desmaterialisació contribuïx a la ecoeficiencia, entesa com l'eficiència en la qual els recursos ecològics s'usen per a complir en les necessitats humanes. L'aplicació de la ecoeficiencia als processos industrials du ventages, no solament a l'ambient sino també als productors, ya que la seua definició du implícita la rendabilitat econòmica, puix lo que es pretén és produir "més en menys". Açò és, utilisar menys recursos ambientals i menys energia en el procés productiu, reduir els rebujos, i atenuar la contaminació. La ecoeficiencia promou ademés un disseny integral de tecnologia per a reduir l'intensitat d'us de materials i energia durant la producció, ademés de que impulsa la reutilisació d'insumos a través de processos de reingeniería i reciclage (ecoeficiencia. com).
Medició de la desmaterialisació
La desmaterialisació es fa per mig de la reducció del fluix de matèria en l'economia per a mantindre la capacitat d'assimilació dels ecosistemas a nivells tolerables. El sentit principal de la desmaterialisació és el d'aumentar la productivitat dels recursos, que es pot medir en un sentit macroeconòmic com producte intern brut sobre Total de Matèria Requerida (Boada, 2002).
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Economia|20px|Vore el portal sobre Economia]] Portal:Economia. Contingut relacionat en Economia.
- [[Archiu:{{#switch: Ecologia|20px|Vore el portal sobre Ecologia]] Portal: Ecologia. Contingut relacionat en Ecologia.
- [[Archiu:{{#switch:Sociologia|20px|Vore el portal sobre Sociologia]] Portal:Sociologia. Contingut relacionat en Sociologia.
Referències
- Boada, A.(2002) Productivitat i Desmaterialisació. Universitat Externado de Colòmbia. Centre de Gestió ambiental.
- O´Connor, J. i McDermott, I. (1998) Introducció al Pensament Sistémico. Recursos Essencials per a la Creativitat i la Resolució de Problemes. URÀ. EMCDLR
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desmaterialización de la economía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.