Anar al contingut

Descobriment de Jizhong

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El descobriment de Jizhong (汲冢, o Jijun 汲君, part del nort de l'actual Henán) en l'any 279 d. C. és un acontenyiment important en la paleografia de l'antiga China, registrat en el Llibre de Jin.

Un lladre de tombes cridat Fou Zhun ( 不準) va irrompre en la tomba del rei Xiang de Wei (r. 318–296 a. C.) i va trobar allí un corpus de làmines de bambú manuscrites antigues.[1] El seu descobriment es va convertir en una font d'estudis textuals que havia segut impossible des del treball editorial de Liu Xiang i Liu Xin d'Han.

L'importància del descobriment de Jizhong és comparable al descobriment de Guodian per als estudis moderns.[2]

El treball editorial inicial per a les làmines trobades va ser fet per Xun Xu (fallit en 289), Director de la Biblioteca Imperial, encara que va ser qüestionat pels seus successors. De les seues edicions, només dos han sobrevixcut; el gran número de citacions posteriors mostra l'extensió i influència del treball de Xun Xu.

Entre els texts de Jizhong, el que ha eixercit una influència més profunda és els Anals de Bambú, pero els Anals de Bambú no varen ser l'únic text recuperat. Conegut colectivament com Jízhŏng shū (汲塚書), també inclou el Guoyu, el I Ching, el Conte del Rei Mu, el Suoyu (瑣語, lliteralment "Refrans Menors", antologia de relats de lo estrany o zhiguai 志怪), varis glossaris del periodo dels Regnes Combatents, i atres títuls d'interés.

Encara que la major part de la colecció es va perdre posteriorment, el treball de restauració, el qual va implicar identificar un gran número de variants aixina com recopilar les làmines de bambú fragmentades i trobar paralelismes en la lliteratura aplegada fins a l'época, va avivar un renovat interés en l'epigrafia i els texts antics entre els erudits contemporàneus de Xun Xu com Lü Chen (呂忱), quí es va estendre sobre el Shuowen Jiezi per a escriure el Zilin, Guo Pu (郭璞), quí va escriure anotacions a Erya, Sancang, Fangyan, Shan Hai Jing, i el Conte del rei Mu, i Zhang Hua, quí va escriure un tractat enciclopèdic sobre temes de gran alcanç, supostament en mil rolls, el Bowuzhi, per a anotar uns quants.

Des del Llibre de Sui, el descobriment de Jizhong es coneix generalment com la font del Yi Zhou Shu (逸周書). No obstant, esta declaració deu ser presa en precaució. La seua font, el Llibre de Jin, de fet enumera el "Zhou shu" (周書) entre els títuls de la troballa de Jizhong. Aixina i tot, alguns dels capítuls actualment continguts en este compendio són evidentment posteriors al Rei Xiang de Wei.[3]

Referències

  1. ↑ The Zhengzitong (Chinese: 正字通), Zhang Zilie (1627)
  2. ↑ Shaughnessy, p.5
  3. ↑ Shaughnessy, Edward L. (1993), "I Chou shu 逸周書 (Chou shu)" in Early Chinese Texts: A Bibliographical Guide, edited by Michael Loewe, Institute of East Asian Studies, 231–232.


Referències