Descarboxilación de Barton
La Descarboxilación de Barton és una reacció orgànica en la que prèviament un àcit carboxílic es convertix en una 1-aciloxipiridina (Funcionalmente és un éster hidroxámico comunament conegut com a éster de Barton). El producte es calfa en presència d'un iniciador de radicals i un donant d'hidrogen apropiat per a completar la descarboxilación reductiva del àcit carboxílic inicial.[1][2] Esta reacció permet extraure el grup carboxilo d'un àcit de tal manera que el grup llogue siga substituït en atres grups funcionals.[3][4] (vore esquema 1) Esta reacció deu el seu nom el químic britànic i Premi Nobel Derek Barton (1918-1998).
Mecanisme
[editar | editar còdic]La reacció és iniciada per la ruptura homolítica del iniciador de radicals, en este cas el 2,2'-azobisisobutironitrilo (AIBN), aplicant calor. A continuació, l'hidrogen és abstret d'hidrur de tri-n-butilestaño per a obtindre un radical lliure de tri-n-butilestaño que ataca a l'àtom de sofre de l'éster de Barton. L'enllaç nitrogen-oxigen de l'éster hidroxámico és escindit per a formar diòxit de carbono, el 2-piridinilsulfuro de tributilestaño i un radical lliure de llogue. El radical llogue (R·), abstrau un àtom d'hidrogen a partir de l'hidrur de tri-n-butilestaño per a formar el alcano reduït (HR). (Vore l'esquema 2) El radical tributilestaño entra en un atre cicle de la reacció fins que tots els éster de Barton es consumixen. La ruptura de l'enllace nitrogen-oxigen de l'éster de Barton també pot ocórrer espontàneament per calfament o per irradiació en llum per a iniciar la reacció. També és possible enllaçar funcions orgàniques al radical llogue per l'us d'atres espècies formades de la ruptura (XY + R· → RX + I·)[5] La reacció es produïx per la formació de l'enllaç estable d'estany-sofre (S-Sn) i per la aromatización de l'anell de quinolina. També hi ha un aument general d'entropía per la formació dels 3 productes a partir de dos substrats que dirigix la reacció cap a la dreta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1983).J. Chem. Soc., Chem. Commun..
- 939.doi:10.1039/C39830000939.
- ↑ (1983).Tetrahedron Letters.24
- 4979.doi:10.1016/S0040-4039(01)99826-0.
- ↑ (1985).Tetrahedron Letters.41
- 3901.doi:10.1016/S0040-4020(01)97173-X.
- ↑ (1987).Tetrahedron.43
- 2733.doi:10.1016/S0040-4020(01)86878-2.
- ↑ Saraiva, M. F.; Couri, M.R.C.; Hyaric, M.L.(2009).Tetrahedron.65
- 3563.doi:10.1016/j.tet.2009.01.103.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Descarboxilación de Barton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.