Anar al contingut

Desbordament de la guerra de Gaza en Síria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Event actual


El desbordament de la guerra de Gaza en Síria es veu reflectit en els enfrontaments armats en Síria, causats com a resposta a la guerra de Gaza, constituint una part de l'actual crisis d'Orient Pròxim. El conflicte, originat en Gaza, ha desencadenat tensions i violència en la regió, involucrant a Síria a través d'enfrontaments directes i indirectes entre les Forces de Defensa Israelites, actors estatals siris i grups paramilitars que operen en territori siri.

Antecedents

La guerra de Gaza va donar inici quan Hamás i atres milícies varen llançar un ataque sorpresa contra Israel el 7 d'octubre de 2023. L'atac va consistir en bombardejos i una invasió des de Gaza, atacant comunitats civils i bases militars israelites. Durant este atac varen morir 1 195 persones, incloses 815 civils.[1] Ademés, atres 251 varen ser raptades, en l'objectiu declarat d'obligar a Israel a lliberar detinguts palestins.[2][3] Hamás va assegurar que el seu atac va ser una resposta a la contínua ocupació israelita, el bloquege de Gaza, l'expansió d'assentaments, el despreci pel dret internacional, aixina com les supostes amenaces a la mesquita del-Aqsa i, en un tot, la difícil situació general dels palestins.[4][5][6]


Despuix de l'atac, Israel va llançar els bombardejos més destructives de l'història contemporànea, invadint Gaza el 27 d'octubre de 2023 en la finalitat de destruir a Hamás i lliberar als rehens.[7] La guerra ha causat una devastación massiva: més de 40 000 palestins havien mort fins a febrer de 2024.[8] El conflicte ha tingut repercussions en la regió, com a atacs de grups simpatisants en Hamás en contra de bases i embarcacions nortamericanes, o l'invasió israelita del Líban en 2024.[9]

El conflicte s'ha desbordat també en Síria, sumant-se al seu actual guerra civil i atres conflictes subsidiaris.[10]

Atacs aéreus israelites en Síria

En el primer any del conflicte, se li havien atribuït a Israel més 220 atacs contra Síria, en un saldo de 296 víctimes. El 10 d'octubre de 2023, forces israelites i síries varen intercanviar atacs en artilleria.

Entre 12 i el 22 d'octubre de 2023, Israel va efectuar per lo manco tres atacs contra aeroports siris, incloent al Aeroport Internacional de Damasc i al Aeroport Internacional d'Alep, previ a la visita d'Hossein Amir-Abdollahian, ministre de Relacions Exteriors iraní. Dos treballadors meteorològics varen morir en els atacs.

El 24 d'octubre de 2023, atacs aéreus en Daraa varen provocar la mort de huit soldats siris. Les FDI varen reconéixer l'autoria dels atacs aéreus, afirmant que varen ser en resposta a un atac siri contra el nort d'Israel.[11]


Des de 2024, Israel ha seguit atacant ciutats síries com inclosos Damasc i Alep. El 20 de giner de 2024, el gral. Sadegh Omidzadeh, junt en atres quatre oficials de la Guàrdia Revolucionària, varen morir en un atac aéreu israelita.[12][13] Segons l'Observatori Siri per als Drets Humans, un atre atac israelita va tindre com a objectiu un edifici en Mezzeh. L'atac va provocar la mort de tretze persones,[14] inclosos cinc iranís. L'edifici, a on líders pro-Iran estaven tenint una reunió, va anar totalment destruït.[15]

Bombardeig israelita en contra del consulat iraní en Síria

Artícul principal → Bombardeig del consulat iraní de Damasc.

L'1 d'abril de 2024, el gral. Mohammad Resa Zahedi, comandant de la Força Quds, va ser assessinat en un atac aéreu israelita que tenia com a objectiu el consulat adjacent a l'embaixada iraní en Damasc. [16]Entre cinc i sèt persones varen morir en l'atac aéreu, segons l'embaixador iraní, Hossein Akbari. L'atac va causar una «destrucció massiva» en la zona.[16] Zahedi es va tornar en l'oficial iraní de major ranc en ser assessinat, per darrere de Qasem Soleimani.[17]


El 13 de juliol de 2024, un soldat va morir i atres tres persones varen resultar ferides en atacs israelites contra Damasc. El 27 de setembre de 2024, tropes israelites varen assessinar a cinc soldats siris en la frontera entre Síria i Líban. El 30 de setembre, múltiples civils, inclós un presentador de televisió, varen ser assessinats per un atre atac aéreu en Damasc. El 4 d'octubre, dos soldats israelites varen morir i atres 24 varen resultar ferits en un atac en drones en els Alts del Golán, eixecutat per la Resistència Islàmica en Iraq. No obstant, el grup va negar l'autoria de l'atac. El 8 d'octubre, un atre atac aéreu israelita sobre Damasc va assessinar a 13 persones. El 14 d'octubre, dos tancs israelites varen creuar la frontera síria rumbo a Quneitra. El 20 d'octubre, un atac en missils guiats va assessinar a dos persones prop del hotel Golden Mazzeh en Damasc. El 31 d'octubre, SANA va informar que els atacs israelites varen alcançar varis edificis residencials en Al-Quseir, danyant la seua zona industrial i matant a 10 persones, inclosos civils. Galei Tzahl va assegurar que els atacs varen tindre com a objectiu elements de la Yihad Islàmica Palestina.[18][19][20] La YIP va confirmar la mort de dos dels seus comandants i uns atres combatents.[21] Les FDI varen afirmar que varen atacar centres de comando i depòsits d'armes de Hezbolá. El 14 de novembre, els atacs israelites sobre Damasc varen matar a atres 15 persones.[22]

El 20 de novembre de 2024, mijos siris varen informar que els atacs aéreus israelites varen tindre com a objectiu les rodalies de Tudmur, Homs. Segons SANA, els atacs varen alcançar «edificis residencials i la zona industrial». l'Observatori Siri per als Drets Humans va afirmar que els atacs varen matar a quatre ciutadans no siris, identificats com a milicians respalats per Iran.[23]

Vore també

Referències

  1. ↑ «October 7 Crimes Against Humanity, War Crimes by Hamas-led Groups». Human Rights Watch. Consultat el 2024-11-15.
  2. ↑ «[1]», BBC. Consultat el 2024-11-15.
  3. ↑ «[2]», Al Jazeera. Consultat el 2024-11-15.
  4. ↑ «[3]», Haaretz. Consultat el 2024-11-15.
  5. ↑ «[4]», Al Jazeera. Consultat el 2024-11-15.
  6. ↑ «[5]», The Guardian. Consultat el 2024-11-15.
  7. ↑ «[6]», BBC News. Consultat el 2024-11-15.
  8. ↑ «[7]», The Guardian. Consultat el 2024-11-15.
  9. ↑ «[8]», AP News. Consultat el 2024-11-15.
  10. ↑ «Proxy Wars in Syria and a New Balanç of Power in the Middle East».Journal of Management and Economic Research.16(3)
    1–10.Consultat el 2024-11-15.
  11. ↑ «Syria says 8 soldiers killed in Israeli strikes». The Times of Israel. Archivat des d'el original, el 2023-10-25. Consultat el 2024-01-27.
  12. ↑ «[9]», Ynetnews. Consultat el 2024-01-20 (en en).
  13. ↑ «Iranian general killed in Syria, says IRGC's source» (en en). Trend.Az. Archivat des d'el original, el 2024-02-01. Consultat el 2024-01-20.
  14. ↑ «[10]», Syrian Observatory for Human Rights. Consultat el 2024-01-21 (en ar).
  15. ↑ «[11]», Syrian Observatory for Human Rights. Consultat el 2024-01-20.
  16. ↑ 16,0 16,1 «[12]», CNN. Consultat el 2024-04-01.
  17. ↑ «[13]», Axios. Consultat el 2024-04-01.
  18. ↑ «[14]», Reuters. Consultat el 2024-11-14.
  19. ↑ «[15]», The New York Claves. Consultat el 2024-11-14.
  20. ↑ «23 people killed in Israeli airstrikes on Qudsiya and Al-Mazzah neighbourhood Including seven civilians». SOHR.
  21. ↑ «Two Palestinian Islamic Jihad Leaders Killed In Israel Strike On Syria». Agence France-Presse.
  22. ↑ «At least 15 people killed in Israeli strikes on Syria's Damascus» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2024-11-15.
  23. ↑ Koningsveld. «Syria reports Israeli strikes in Palmyra». JNS. Consultat el 2024-11-20.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Desbordament_de_la_guerra_de_Gaza_en_Síria&oldid=868112»