Declaració de Bolonya

La Declaració de Bolonya (19 de juny de 1999) — que va desencadenar el denominat Procés de Bolonya — és un document conjunt firmat pels Ministres d'Educació dels 29 països europeus, reunits en la ciutat italiana de Bolonya. La declaració marca un canvi en relació en les polítiques conectades a l'ensenyança superior dels països envolts i va establir en comú un Espai Europeu d'Educació Superior a partir del compromís dels països signataris en promoure reformes dels seus sistemes d'ensenyança.
La declaració reconeix l'importància de l'educació per al desenroll sostenible de societats tolerants i democràtiques. Encara que la Declaració de Bolonya no siga un tractat, els governs dels països signataris es varen comprometre a reorganisar els sistemes d'ensenyança superior dels seus països en consonancia con els principis d'ella constants.
Objectius
La declaració visa la pren d'accions conjuntes per a en l'ensenyança superior dels països pertanyents a l'Unió Europea, en l'objectiu principal d'elevar la competitivitat internacional del sistema europeu de l'ensenyança superior. Per a assegurar que el sistema europeu de l'ensenyança superior conseguixca adquirir un grau d'atracció mundial semblant al de les seues extraordinàries tradicions cultural i científica, es varen establir els següents objectius a ser alcançats en la primera década del tercer mileni:[1]
- Promoure entre els ciutadans europeus la empleabilidad i la competitivitat internacional del sistema europeu de l'Ensenyança Superior.
- Establir un sistema de crèdits transferibles i acumulables (ECTS), comú als països europeus, per a promoure la movilitat més eixamplada dels estudiants. Els crèdits poden també ser adquirits en contexts d'ensenyança no superior, incloent l'aprenentage al llarc de la vida, des de que siguen reconeguts pels establiments d'ensenyança superior d'acolhimento;
- Adoptar un sistema basat en tres cicles d'estudis:
- Implementar el suplement a el diplomar;
- Promoure la movilitat dels estudiants (en l'accés a les oportunitats d'estudi i formació, aixina com a servicis correlatos), professors, investigadors i personal administratiu (en el reconeiximent i en la valorisació dels periodos passats en un context europeu d'investigació, d'ensenyança i de formació, sense perjuí dels seus drets estatutaris);
- Promoure la cooperació europea en l'evaluació de la calitat, en vista a desenrollar criteris i metodologia comparables;
- Promoure les dimensions europees de l'ensenyança superior, en particular:
- Desenroll curricular;
- Cooperació interinstitucional;
- Movilitat d'estudiants, docents i investigadors;
- Programes integrats d'estudi, de formació i d'investigació.
Països que varen adherir
Més allà dels 29 signataris inicials, varen adherir a la Declaració de Bolonya fins a a la reunió de ministres de Lovaina (2009) 18 països més: Albània, Alemània, Andorra, Armènia, Azerbaiyan, Àustria, Bèlgica (comunitats flamenga i francòfona), Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Kazakhstan, Chipre, Croàcia, Dinamarca, Escòcia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Liechtenstein, Luxemburc, Macedònia del Nort, Malta, Moldàvia, Montenegro, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Rússia, Santa Sèu, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Turquia, Regne Unit, República Checa i Ucrània.
Vore també
- Declaració Universal dels Drets Humans
- Declaració Universal dels Drets del Chiquet
- Convenció de Reconeiximent de Lisboa
Referències
- ↑ «Summaries of EU legislation - EUR-Lex» (en en). eur-lex. europa. eu. Consultat el 2024-06-18.
Notes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Declaración de Bolonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.