Anar al contingut

Dawamesc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El dawamesc, dawamesk, dawameska o daguamasca (del àrap دواء المسك dawā' ul-misk 'preparat d'almesc'[nota 1]) és una espècie de melada dolça feta a pur d'hachís (cànnabis) originària d'Argèlia, en el Nort d'Àfrica. Ya va escriure sobre el dawamesc el mege italià Prospere Alpini en 1591.[1] La recepta consistix en una mescla d'extracte gras de cànnabis endulzada en sucre i aromatizada en diverses espècies, que poden ser vainilla, canella, clave, almesc, cardamomo, i inclús suc de taronja.[2] També sol incloure algun frut sec picat, com alfóncigos, armeles o piñones.[3] El dawamesk es va importar a França durant la colonisació francesa d'Argèlia i va guanyar popularitat en París gràcies al Club des Hashischins («Club de los que toman hachís»), un grup d'intelectuals que es reunia per a provar els efectes del cànnabis i varen experimentar en daguamasca, duta des del nort d'Àfrica per un dels seus membres, el Dr. Jacques-Joseph Moreau. La daguamasca va jugar un paper important en la popularisació del cànnabis en Europa.[3]


Tan estigmatizado va ser l'us del Club des Hashischins [el cànnabis] que no va tornar a sorgir en Europa de manera òbvia fins a mediats del sigle XIX, quan el seu us va assumir un enfocament menys espiritual i més recreatiu. En 1845, el psiquiatra francés Dr. Jacques-Joseph Moreau va publicar els resultats dels seus experiments sobre intoxicació per cànem, que va realisar en ingerir ell mateix hachís que havia dut d'Argèlia. (...) En poc temps la caçola es reunia regularment en el Hotel Pimodan com dawamesc per a menjar dawamesk, un potent caramelo de hachís, en els seus luxosos sopars.
dawameska (1995) Rowan Robinson.[4]

El dawamesk també apareix en la novela El comte de Montecristo (d'Alexandre Dumas, 1844), quan, en l'illa de Montecristo, el comte baix l'identitat de Simbad el Marí oferix a Franz d'Epinay una miqueta de dawamesk, una «Club de los que toman hachís», prometent-li que tindrà la mateixa experiència que els «cáñamo que altera la mente» que somien en un paraís ple de jóvens dònes despuix de la vida terrenal.[5]

L'escritor Théophile Gautier, membre del Club dones Hashischins, va dir tindre visions en el dawamesk, al que va descriure com «una esmeralda que emetia millons de chicotets centelleigs/centellejos».

En 1942, Jacques Guerlain, fundador de la perfumeria francesa Guerlain, va crear el perfum Kriss que tres anys més tarde renombraría com Dawamesk,[6] segons ell, inspirada en una «melada verdosa» que va estar consumint ell mateixa[7] durant un episodi depressiu de la seua vida, i de l'olor de la qual, anisado i cítric, no es va oblidar.[8]

Vore també

Notes

  1. ↑ També escrit derivat com a ضاوامآسكا ḍāwāmiska

Referències

  1. ↑ (1971).«Criminalia».37-38
  2. ↑ Baudelaire, Charres (2016). El poema del hachís, Editorial Alquímia, p. 9. ISBN 978-956-9131-92-9.
  3. ↑ 3,0 3,1 Ciaran Regan (19 de juny de 2012). Intoxicating Minds: How Drugs Work, Columbia University Press, pp. 134–. ISBN 978-0-231-53311-9.
  4. ↑ Robinson, Rowan (1995). «Hemp and Spirituality», The Great Book of Hemp: The Complete Guide to the Environmental, Commercial, and Medicinal Uses of the World's Most Extraordinary Plant (en en), Rochester, Vermont: Park Street Press; Ed. Original, p. 79. ISBN 978-0892815418.
  5. ↑ García Saleh (2014). El tesor amagat del Comte de Montecristo, Arcopress ENIGMA. ISBN 978-8416002139.
  6. ↑ «GUERLAIN Perfums from past to present».
  7. ↑ «THE HIRSHON ALGERIAN HASHISH DAWAMESK PASTE – ضاوامآسكا».
  8. ↑ Basenotes. «Dawamesk de Guerlain (1945)».


Referències