Datura inoxia: el nacazcul, toloatzin, toloache, tártago o yerba del disc és una espècie de la família de les solanàcees. Originària d'Amèrica del Sur i América Central, ha segut introduïda en Amèrica del Nort, Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia.

Datura inoxia

Descripció

És una planta arbustiva que sol alcançar un porte de 60 cm a un metro i mig.[1][2]

Els brots i els fulls estan coberts per una pelussa curta i tendre, de color grisáceo, lo que dona un aspecte de tonalitat glauca al conjunt de la planta.

Té raïl nabiforme en algunes raïls laterals centrífugas.

Les fulles són sancers i elíptiques, o someramente dentadas, de nervadura pinnada i asimètriques en la seua base.

Les flors, que ixen des del principi de l'estiu fins al final de l'autumne, són blanques, de 5 pétals units, en forma de trompeta i de 12 a 19 cm de llarc. Creixen empinades al principi, i despuix es comban. El càliç és tubular, de 5 lòbuls, i parcialment caedizo, trencant-se prop de la seua base quan escomença la fructificació.

El frut és una càpsula ovoide d'uns 5 cm de diàmetro, dehiscente per 4 vàlvules, i, en ser espinós, pot quedar capcionat en el pèl o en el plomall dels animals, facilitant-se aixina la dispersió per zoocoria. Les abundants llavors són discoidales reniformes, d'uns 3-5 mm de diàmetro, comprimides i deprimides, foveoladas, en una espècie de cordonera perifèrica i de color marró-anaranjado; poden permanéixer en el sol sense germinar durant anys si les condicions no són les favorables.

Espècies similars

  • Datura metel: els fulls casi no tenen pelussa, i els fruts presenten protuberàncies redonejades en lloc d'espines. Esta espècie del Vell Món és molt pareguda, fins al punt de ser confoses en els primers escrits científics al respecte. Ya Avicena, en la Pèrsia del s. XI, va descriure els efectes de D. metel, molt similars als de D. inoxia.
  • Datura discolor o Datura meteloides: el fullage és vert clar, i els brots tenen tires morades. Les flors, que només ixen una nit, són les més grans entre les que tenen les daturas, i el color intern de la part inferior de la corola és molt distint del restant de la flor, d'ahí el nom específic.


Referències