Dalmacianismo
El Dalmacianismo o Nacionalisme dálmata es referix a l'ideologia nacionalista de caràcter patriòtica dels dálmatas i la seua cultura en oposició a atres moviments nacionalistes en base ètnica. Si be varen existir importants nacionalistes dálmatas durant el XIX, el moviment regionaliste dálmata va ser extinguint-se en el temps a favor de nacionalisme de base ètnica.[1]
Orígens
[editar | editar còdic]El poeta dálmata de el XVII Jerolim Kavanjin va exhibir per primera volta l'idea del "Dalmacianismo", identificant-se a sí mateixa com un "dálmata" i cridant a la seua terra natal "Dalmacia" la seua pàtria natal, lo que és interpretat per John Fine no com la noció d'un sentiment nacionaliste, sino com una idea oposta al paneslavismo que començava a créixer en la regió.[2]
Història
[editar | editar còdic]Imperi austro-hongarés
[editar | editar còdic]Durant l'incorporació de Dalmacia a la corona d'Àustria, el Partit Autonomiste de Dalmacia rebuig i va opondre als plans austríacs d'unir la província de Dalmacia a Croàcia. El seu pla era recolzar una Dalmacia autònoma basada en l'associació multicultural de les diferencies ètnia presents en Dalmacia (croates, serbis i italians) unint-los com dálmatas.
El Partit Autonomiste va ser acusat de ser en realitat un moviment pro-italià donada el seu defensa dels drets de l'ètnia italiana en Dalmacia. A això s'unia el tema de que el nom de "Dalmacia" la vinculada històricament en la "Dalmatia" històrica i com a tal que feya part de les terres de la Roma antiga.[3] També, el respal d'una autonomia per a Dalmacia tenia una profunda fonamentació històrica en l'identitat de la cultura dálmata i les seues conexions en la cultura occidental, via influencia veneciano (italiana) i de l'influència oriental (de base sudeslava). Tal punt de vista era recolzat pel pensador i autonomiste dálmata Stipan Ivičević.[4]
El Partit Autonomiste es va opondre a que se li associara com un moviment en favor dels italians, i mantenia que este moviment simpatizaba en un gran sentit d'heterogeneïtat entre els dálmatas, en contraposició al nacionalisme ètnic dels pobles eslaus dels Balcans.
En les eleccions de 1861, els autonomistes varen guanyar 27 assents en Dalmacia, mentres que els nacionalistes croates, el Partit Popular, va guanyar només 14 assents.[5]
Regne de Yugoslàvia
[editar | editar còdic]L'assunt d'una Dalmacia autònoma va ser largamente debatut abans de la creació del Estat dels eslovens, serbis i croates, posterior Regne dels eslovens, serbis i croates, i després Regne de Yugoslàvia en 1918, per les divisions internes entre les diferents propostes per una Dalmacia autònoma sobre les propostes per a fusionar la regió en els territoris que componien l'anterior Regne de Croàcia-Eslavonia.[6] Vàries propostes per a l'autonomia de Dalmacia dins de Yugoslàvia varen ser fetes pels dálmatas als Partisanos Yugoslavo durant la Segona Guerra Mundial, no obstant dites propostes varen tindre una forta oposició per part dels comunistes croates, i les propostes varen ser posteriorment abandonades.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Egbert Jahn. Nationalism in Clapix and Post-Communist Europe: The Failed Nationalism of the Multinational and Partial National States , Volume 1. Nomos, 2008. P. 330. In the course of this development, regional nationalism (for example Bohemian, Transylvanian, Montenegrin, and Dalmatian nationalism) declined in importance almost everywhere and had to give way to ethnic nationalism.
- ↑ When Ethnicity Did Not Matter in the Balkans: A Study of Identity in Pre-Nationalist Croatia, Dalmatia, and Slavonia in the Medieval and Early-Modern Periods. University of Michigan Press, 2006. P. 287. Besides this pa-Slavism, which produced in him the identity that came closest to being ethnic, Kavanjin exhibited the noted "Dalmatianism". This local "Dalmatian" identity was the only competitor "Slavic" had. And, after all, as he said, Dalmatia was his homeland. And two such identities could easily co-exist and both could have "ethnic" ingredients.
- ↑ Ivo Banac. The National Question in Yugoslàvia: Origines, History, Politics. P. 36.
- ↑ Dominique Reill. Nationalists Who Feared the Nation: Adriatic Multi-Nationalism in Habsburg Dalmatia, Trieste, and Venice. Stanford, Califòrnia, USA: Stanford University Press, 2012. P. 216.
- ↑ Ivo Goldstein. Croatia: A History. 2nd edition. C. Hurst & Co, 1999, 2001. P. 80.
- ↑ Ivo Banac. The National Question in Yugoslàvia: Origins, History, Politics. Ithaca, New York, USA: Cornell University Press, 1984. P. 351.
- ↑ Aleksa Đilas. Contested Country: Yugoslav Unity and Communist Revolution, 1919-1953. Harvard University Press, 1991. Pp. 172.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dalmacianismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.