Pachylobus edulis
.jpg)
Dacryodes edulis és un arbre frutal originari del Àfrica tropical. La seua fruta, la atanga, és un aliment típic d'esta zona, que es pot menjar crua o cuita. Té un sabor suau i textura cremosa similar a un albocat.
Noms
[editar | editar còdic]En Occident, el frut rep a voltes el nom de «pera africana» o «pruna africana», no obstant, els noms locals són més comuns i varien d'un lloc a un atre:
- Atanga en Gabon i Guinea Equatorial
- Nsafu, safou o safú en Camerún (safoutier per a l'arbre)
- Ube en Nigèria[1]
En les fonts angleses també pot trobar-se com butterfruit ('fruta de manteca') o bush butter tree ('arbust de manteca'), ya que la fruta, quan es cou, té una textura similar a la manteca.
Descripció botànica
[editar | editar còdic]D. edulis és un arbre perennifolio que alcança una altura de 18 a 40 metros en bosc, pero que no supera els 12 metros en les plantacions. Té un tronc relativament curt i una copa profunda i densa. La corfa és rugosa, de color gris pàlit i freqüentment segrega gotes de resina.
Els fulls són un compost en 5-8 parells de folíols. La superfície superior dels fulls és lluent. Les flors són grogues i al voltant de 5 mm d'ample, dispostes en una gran inflorescència.
El frut comestible és una drupa elipsoidal que varia en llongitut de 4 a 12 cm. La pell de la fruta és de color blau obscur a violeta, mentres que la polpa és de color vert pàlit a clar.
L'arbre florix al començ de la temporada de pluges i dona fruts durant 2 a 5 mesos despuix de la floració. Hi ha dos variants de Dacryodes edulis: D. i. var. edulis i D. i. var. parvicarpa. El frut de D. i. var. edulis és més gran i l'arbre té branques robustes i ascendents. D. i. var. parvicarpa té fruts més menuts i branques primes i caigudes.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]L'hàbitat preferent per a D. edulis és el bosc tropical humit i sombreado, encara que s'adapta be a les variacions de tipo de sol, humitat, temperatura i duració del dia. L'àrea de distribució natural s'estén des d'Angola en el sur, Nigèria i Sierra Leona en l'oest i Uganda en l'est. També es va introduir en Malàsia per al cultiu de la fruta.
Oli de atanga
[editar | editar còdic]L'oli de fruts de D. edulis és una rica font de #àcit grassos i triglicèrits. En un estudi es va analisar la composició de l'oli de frutes atangas provinents de dos cultivares distints del Camerún.
Es varen determinar les composicions de #àcit grassos de l'oli de polpa de frutes d'abdós cultivares de D. edulis (cultivares 1 i 2, en Camerún). Els fruts diferien significativament en massa, llongitut, gruixa de polpa i massa de gra, pero contenien cantitats similars d'oli (64,7 i 62% en els cultivares 1 i 2, respectivament, en proporcions d'oli: frut d'1,4 i 1,54, respectivament). Les composicions de #àcit grassos (palmítico, oleico, esteárico, linolénico i linoleico) i triglicèrits dels olis d'abdós cultivares varen ser similars (encara que el cultivar 1 va ser més ric en palmitolino-oleína (18,5 en comparació a 14,1%) i el cultivar 2 va ser més ric en dipalmito-oleína (24,6 front al 16,2%).[2]
Usos
[editar | editar còdic]D. edulis té potencial per a millorar la nutrició, impulsar la seguritat alimentària, fomentar el desenroll rural i recolzar el conte sostenible de la terra.[3]
Fruta
[editar | editar còdic]L'us principal de D. edulis és el seu frut, que es pot menjar cru, cuit en aigua salada o torrat. La polpa cuita de la fruta té una textura similar a la manteca. La polpa conté un 48% d'oli i una plantació pot produir 7-8 t d'oli per ha. El contingut de greix d'esta fruta és molt major en comparació a frutes com la poma, la guayaba i la papaya.[4] També és ric en vitamines. La llavor tractada es pot utilisar com forraje para ovelles o cabres. Les flors són útils en apicultura.
Fusta
[editar | editar còdic]La fusta de D. edulis és elàstica, de color blanc grisáceo a rosat i és apta per a la fusteria. La fusta té un us generalisat per a fabricar mànecs de ferramentes, i ocasionalment para morters.
Llavor
[editar | editar còdic]La llavor de D. edulis és rica en diferent proporció de carbohidrats, proteïnes, fibres brutes, cantitats apreciables de potassi, calcio, magnesi i fòsfor. També és ric en aminoàcits essencials com lisina, fenilalanina, leucina i Isoleucina. Conté una cantitat considerable de #àcit grassos com els #àcit palmítico, oleico i linoleico.[5] L'anàlisis fisicoquímico va sugerir que la llavor té valiosos atributs funcionals d'interés industrial.[6] L'important producte natural, el àcit gálico, es troba en cantitat significativa en la llavor de D. edulis.[7] També s'han descrit propietats vasomoduladoras de les llavors.[8]
Usos medicinals
[editar | editar còdic]La atanga té consideracions medicinals;[9] s'ha utilisat durant molt temps en la medicina tradicional d'alguns països africans per a tractar diverses dolències com a ferides, malalties de la pell, disenteria i febra. S'ha trobat que els extractes i metabòlits secundaris mostren activitats antimicrobianas i antioxidants.[10] S'ha aïllat de la planta una àmplia gama de components químics com terpenos, flavonoides, taninos, #alcaloide i saponinas.[11]
Atres usos
[editar | editar còdic]La resina a voltes es crema per a l'allumenament o s'usa com pegament. L'arbre s'utilisa com planta ornamental i se sap que millora la calitat del sol en proporcionar grans cantitats de biomassa.
Nomenclatura
[editar | editar còdic]El nom del gènero prové de la paraula grega para llàgrima, dakruon. Esta és una referència a les gotes de resina en la superfície de la corfa dels seus membres. El nom de l'espècie edulis significa comestible. També és trobat com Pachylobus edulis, sinònim.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dacryodes edulis at zipcodezoo.com
- ↑ Kapseu, C.; Tchiegang, C. 1996 Fruits Paris 51(3): 185-191
- ↑ National Research Council (2008-01-25). «Butterfruit», [1], National Academies Press. doi:10.17226/11879. ISBN 978-0-309-10596-5.
- ↑ Omogbai B. A., Ojeaburu S. I. Nutritional Composition And Microbial Spoilage Of Dacryodes edulis Fruits Vengau In Southern Nigèria. http://www.scienceworldjournal.org/article/view/8457
- ↑ [2].
- ↑ (2009).«Toxicants And Physicochemical Characteristics Of The Seeds Of African Black Pear (Dacryodes edulis)».African Journal of Food, Agriculture, Nutrition and Development.9(7)
- 1561–1569.
- ↑ (2016).«STUDIES ON Dacryodes edulis III: ISOLATION AND CHARACTERIZATION OF GALLIC ACID FROM METHANOLIC EXTRACT OF RAW (UNTREATED) SEEDS OF Dacryodes edulis AND ITS ANTIMICROBIAL PROPERTIES».Journal of Chemical Society of Nigèria.41(1)
- 6–9.
- ↑ «Modulatory properties of cardiac and quercetin glycosides from Dacryodes edulis seeds during L-NAME-induced vascular perturbation.».Journal of Basic and Clinical Physiology and Pharmacology.31(5)doi:10.1515/jbcpp-2019-0116.
- ↑ http://docsdrive.com/pdfs/academicjournals/rjmp/2011/32-41.pdf
- ↑ Omonhinmin A Conrad and Agbara I Uche (2013) Assessment of In viu antioxidant properties of Dacryodes edulis and Ficus exasperata as anti-malaria plants.Asian Pac J Trop Dis. 2013 Aug; 3(4): 294–300
- ↑ Ajibesin K.K. 2011. Dacryodes edulis (G. Dò) H.J. Lam: A review on its medicinal, phytochemical and economical properties. Research Journal of Medicinal Plant 5(1):32-41
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pachylobus edulis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Dacryodes edulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.