Anar al contingut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Latin d with cedilla or with comma below.svg


Archiu:D-comma.svg
D en menge davall.

(minúscula: ) és una lletra que formava part del alfabet rumà per a representar el sò /z/ o /dz/ si es derivava d'una d llatina (per eixemple, d̦i, pronunciat /zi/ prové del llatí die, dia).[1] Era l'equivalent de les lletres cirílicas З i Ѕ.

Esta lletra va ser introduïda per primera volta per Petru Maior en el seu llibre de 1819 Ortographia romana sive Llatí–Valachica, una cum clavis, qua penetralia originationis vocum reserantur... : " sicut Latinorum z ac cyrillicum з".[2]

En 1844, Ioan Eliade va introduir novament , en la seua revista Curierul de ambe sexe, en substitució de ç.[3]

El 23 d'octubre de 1858, la Eforia Instrucțiunii Publice de Valaquia va emetre un decret en el que, entre atres regles, es va adoptar per tercera volta la en lloc de la lletra cirílica з. No obstant, la norma no s'adoptaria plenament fins a més vesprada.[4]

Prenent l'assunt en les seues mans, el ministre d'Assunts Interns, Ion Ghica, va declarar el 8 de febrer de 1860 que qui en el seu orde ignorara el nou alfabet de transició seria despedit.[5]

En Moldàvia, l'alfabet de transició i la lletra es varen adoptar molt més vesprada. En la seua gramàtica, publicada en París en 1865, Vasile Alecsandri va adoptar este signe en lloc de ç, veent la menge baix de d com una s minúscula (la a sovint es pronunciava /dz/, /ds/. Este també va ser el cas en șss i țts).[6]

La lletra va ser abandonada en 1904 i ya no està en us.

Esta lletra forma part del alfabet livónico pero en la pràctica s'utilisa .

Codificació informàtica

[editar | editar còdic]

Unicode no inclou caràcters precompuestos per a D̦ d̦; deuen representar-se en un diacrític combinat, que pugues no alinear-se correctament en algunes fonts. No obstant, la seqüència de caràcter base + diacrític combinat rep un nom únic. Si eixe no és el cas, la D en cedilla (Ḑ ḑ) és per aixina dir-ho com un substitut com a part dels estàndarts Unicode, puix l'apariència visual d'eixa lletra és pràcticament idèntica a la D̦ de la llista de còdics Unicode Consortium para Latin Estendre Additional.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Negruzzi, p. 234.
  2. Vîrtosu, p. 208
  3. Vîrtosu, p. 223.
  4. Vîrtosu, p. 234–235.
  5. Vîrtosu, p. 236.
  6. Vîrtosu, p. 245.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Negruzzi, Constantin, Studii asupra limbei române , en vol. Alexandru Lăpuşneanul ", Ed. Pentru Literatură , Bucarest, 1969.
  • Vîrtosu, Emil, Paleografia româno-chirilică, Ed. Ştiinţifică , Bucarest, 1968.


Referències

[editar | editar còdic]