Anar al contingut

Dònes en Uganda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Dònes en Uganda

Les dònes en Uganda tenen importants responsabilitats econòmiques i socials en el conjunt de les distintes societats tradicionals que formen el país. Les dònes ugandesas provenen de diversos orígens econòmics i educatius. A pesar del progrés econòmic i social en tot el país, la violència de gènero i l'agressió sexual seguixen sent problemes freqüents en Uganda. L'analfabetisme està directament relacionat en un major nivell de violència de gènero. Açò es deu principalment a que els membres de la llar no poden prendre decisions adequades que afecten directament als seus plans futurs. Els informes governamentals sugerixen nivells creixents de violència de gènero són directament atribuibles a la pobrea.[1]

Dinàmica social

Els rols de gènero en Uganda estan influenciats per la tradició i per dinàmiques socials en constant evolució. Els rols tradicionals de les dònes en Uganda són similars als rols tradicionals de les dònes en tot lo món. Estes funcions són en gran mida domèstiques i inclouen el conte de la llar, la criança dels chiquets, la busca d'aigua, cuinar i atendre les necessitats de la comunitat.

Encara en la década de 1980, les dònes de les zones rurals de Buganda devien agenollar-se en parlar en un home. No obstant, al mateix temps, les dònes assumien les responsabilitats principals del conte dels chiquets i els cultius de subsistència, i en el XX havien fet contribucions substancials a l'agricultura de cultius comercials.

Si ben tradicionalment ha segut responsabilitat dels hòmens controlar els assunts financers familiars, les dònes aporten contribucions econòmiques substancials a la família i a l'economia ugandesa en el seu conjunt. Moltes dònes informen de que seguixen lluitant per trobar oportunitats d'ocupació i algunes abandonen les seues comunitats per a tindre majors oportunitats d'ocupació en atres llocs. Els rols de gènero tradicionals, s'han anat relativizando en gran mida per l'influència evangèlica nortamericana, afirmant que el paper de la dòna es basa en les responsabilitats domèstiques. Per lo tant, l'ocupació femenina seguix estant estigmatizado dins de la cultura ugandesa. No obstant, està havent iniciatives per a generar ocupació femenina en tot el país.[1]

En molts aspectes, les dònes ugandesas tenen i han tingut drets que superaven als de les dònes en les societats occidentals. Molts ugandeses reconeixen a les dònes com a importants líders religioses i comunitàries. Les dònes han tingut drets a posseir terres, han influït en decisions polítiques crucials preses pels hòmens i han cultivat productes per al seu propi benefici. Quan l'agricultura comercial es va tornar lucrativa, com en el surest d'Uganda en la década de 1920, els hòmens varen escomençar a reclamar drets sobre la terra propietat de les dònes de les seues famílies, reclamacions que contaven en el respal dels consells locals i els tribunals del protectorat.

Poligàmia

Les pràctiques matrimonials polígamas, que permeten a un home casar-se en més d'una dòna, han reforçat alguns aspectes de la dominació masculina. No obstant, també han donat a les dònes un cert espai per a cooperar i enfrontar-se al domini masculí.

En Uganda, un home a voltes concedix "estatus masculí" a la seua esposa major, permetent-li comportar-se com a igual cap als hòmens i com a superior cap a les seues atres esposes. En el XX, els matrimonis poligínicos representaven vínculs socials que no estaven llegalment reconeguts com a matrimoni, deixant a les dònes sense drets llegals a l'herència o manutenció en cas de divorç o viudetat.

Igualtat de gènero

Com ocorre en molts atres països, Uganda s'enfronta a múltiples obstàculs en el seu alvanç cap a l'igualtat de gènero. En acabant de que l'igualtat de gènero i el empoderamiento de les dònes anaren inclosos en la llista dels Objectius de Desenroll del Mileni de les Nacions Unides de 2000, el Ugandan Justice, Law and Order Sector (JLOS) va respondre en el seu informe anual Gènero i accés a la justícia (2001) abordant diversos obstàculs en l'accés a la justícia.[2] En 2012, la JLOS va informar que pel patriarcat i la falta d'igualtat de gènero, la majoria dels pobres són dònes; moltes de les quals desconeixen o es veuen privades de certs drets com el de ser propietària de la terra.[3]

La violència de gènero ha segut denunciada com un atre gran problema. Segons les autoritats de la policia d'Uganda, molts ugandeses accepten el maltracte a les dònes com una norma social de llarga tradició.[4] En 2001, una enquesta va revelar que el 90% de les dònes consideraven que “colpejar a una esposa o parella era justificable en algunes circumstàncies”.[5] Un artícul de l'agència Reuters de 2018 destacava la preocupació per la violència de gènero en cobrir una història que tractava sobre 20 cadàvers de dònes jóvens trobats a lo llarc de les carreteres al sur de Kampala.[4] Ademés de la falta de justícia i de protecció contra la violència, existix també una important brecha de gènero en l'educació.

Les dònes estan subrepresentades en els servicis financers d'Uganda: controlen al voltant del 39 per cent de les empreses ugandesas, pero reben només el 9 per cent dels préstams comercials. Tenen un 40% menys de provabilitats de tindre un conte bancari que els hòmens. Ademés, només el 25% de les dònes utilisa diners a través de plataformes mòvils.[6][7]

L'Estratègia Nacional d'Inclusió Financera d'Uganda busca abordar este problema, en el Banc de Desenroll d'Uganda (UDBL) al cap. El Banc Europeu d'Inversions els va proporcionar una llínea de préstam de 15 millons d'euros com a part del Fondo Regional centrat en les Pimes d'Àfrica Oriental i el proyecte SheInvest per a Àfrica de l'organisació.[6][8][9]

L'Estratègia Nacional d'Inclusió Financera d'Uganda se centra ara especialment en les empreses privades dirigides per dònes a través d'un nou proyecte denominat 2X Challenge. Es tracta d'un compromís de les institucions financeres de desenroll d'invertir 3 mil millons de dólars en el empoderamiento econòmic de les dònes per a fins de 2020. El propòsit del proyecte era promoure a les dònes com a empresàries, líders empresarials i treballadores.[6][10]

L'agricultura i els agronegocios són els sectors que tenen un major percentage d'empreses dirigides per dònes en la cartera del Banc de Desenroll d'Uganda.[6][11]

La brecha de gènero i l'educació

Segons l'Informe Global de Brecha de Gènero 2017 del Fòrum Econòmic Mundial, Uganda ocupa el lloc 45 entre 144 països segons els seus quatre indicadors clau: participació i oportunitats econòmiques, guanys educatius, salut i supervivència, i empoderamiento polític. En la secció de puntuació del país d'este informe, es revelava que Uganda ocupava el posat número 1 en accés a l'educació primària i, no obstant, només el lloc 127 en educació secundària.[12] Açò significa que per a la majoria de les chiquetes en Uganda, la seua educació es deté abans o poc despuix de convertir-se en adolescents.[13] La tradició de que els pares depenguen més de les chiquetes que dels chiquets per a les necessitats de treball domèstic pot ser una de les principals causes d'esta disparitat en l'educació.[14][15]

Un estudi de 2013 realisat per Martina Björkman-Nyqvist senyalava una forta caiguda en la matrícula escolar de les dònes quan les seues llars s'enfrontaven a revessos financers per la falta de pluja/producció de cultius o atres dèficits econòmics.[16] I en els districtes a on l'escolarisació era gratuïta, va haver una caiguda significativa en les calificacions obtingudes per les estudiants durant temps de dificultats econòmiques. Ademés, l'estudi mostrava que els chiquets eixien ilesos en qualsevol de dits escenaris.[16] Ya siga per crisis econòmiques, embarassos prematurs no desijats o fugida de la violència familiar, moltes chiquetes tenen que interrompre prematurament la seua educació. Com a resultat, estes dònes jóvens tenen menys oportunitats de treball i un número significatiu d'elles es veuen obligades a tindre relacions sexuals perilloses o es dediquen la prostitució en Kampala per a sobreviure i mantindre a les seues famílies.[17][18][15]

Intervencions en favor de l'igualtat de gènero

Les accions adoptades per a tancar estes breches de gènero i fer justícia han servit com a catalisador per al desenroll, empoderando a la dòna ugandesa per a que aprofite diversos drets, posicions i oportunitats. En el districte de Kasese, en Uganda occidental, el Sistema d'Aprenentage d'Acció de Gènero (GALS, per les seues sigles en anglés) brinda capacitació per a la producció i el comerç dels productes bàsics del país: café, dacsa i frutes. A través d'iniciatives com esta, les dònes poden accedir a l'atenció mèdica i l'educació necessàries, ajudant-les aixina a escapar de la trampa de la pobrea. Els resultats de les investigacions també mostren una disminució de la violència de gènero a mida que les dònes es convertixen en contribuents clau per a impulsar les economies locals.[19]

Una enquesta del FMI de 2016 va confirmar que el presupost realisat en perspectiva de gènero havia tingut molt èxit en països subsaharians com Uganda i Ruanda. Quan els fondos específics proporcionen aigua potable i es podia accedir a l'electricitat, la reducció de les tasques domèstiques diàries feya que fora més factible guanyar els diners necessaris per a l'educació d'una chiqueta.[20] A través de programes d'educació i assessorament per a parelles dins de l'Organisació de Respal al SIDA (TAXE, per les seues sigles en anglés), les dònes deprenen habilitats d'asertividad que les ajuden a navegar en les seues relacions i a tindre pràctiques sexuals segures.[21] Clubs com Empowerment of Livelihood and Adolescents (ELA) tenen l'objectiu d'ajudar a les chiquetes a evitar l'embaràs adolescent i el matrimoni de menors.[22]

Resistència al canvi de normes

El canvi d'antigues normes socials ha trobat certa resistència i repercussions negatives. En acabant de que hi haja hagut campanyes públiques que promouen els drets de les dònes, Uganda ha segut un dels països que, segons l'Organisació Mundial de la Salut, ha experimentat una reacció violenta.[23] En un estudi de quatre anys realisat en Rakai, Uganda, es va observar un malestar generalisat entre dònes i hòmens a mida que les iniciatives d'igualtat qüestionaven el concepte del lloc de la dòna en la llar i en la societat en general. A mida que les dònes guanyaven més autonomia financera i poder en la llar, molts varen expressar la seua preocupació de que este desafiu als rols de gènero tradicionals poguera fer que els hòmens se sentiren amenaçats i respongueren en violència domèstica. L'estudi de Rakai destacava l'importància de contar en iniciatives comunitàries que puguen conscienciar a la població en reconéixer que hi ha molts beneficis quan es empodera a les dònes i es reconeix la seua igualtat en drets.[24][25]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Uganda Participatory Poverty Assessment Process Mubende District Report».
  2. ↑ «Millennium Development Goals» (en en). UNDP. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2021. Consultat el 2018-10-21.
  3. ↑ «Gender Statistics Profile».Uganda Bureau of Statistics.Justice, Law and Order Section
    8, 9.
  4. ↑ 4,0 4,1 «[1]», O. S.. Consultat el 2018-10-04 (en en-US).
  5. ↑ «Why the new global wealth of educated women spurs backlash» (en en-us). PBS NewsHour. Consultat el 2018-10-04.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «The woman running a pillow factory in Uganda gets a financial cushion» (en en). European Investment Bank. Consultat el 2024-07-31.
  7. ↑ Mugabi. «Women's Entrepreneurship Development in Uganda».
  8. ↑ «Uganda launches National Financial Inclusion Strategy 2017 – 2022» (en en). Uganda launches National Financial Inclusion Strategy 2017 – 2022. Consultat el 2021-07-15.
  9. ↑ «Our new strategy – Uganda Development Bank» (en en-us). Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2023. Consultat el 2021-07-15.
  10. ↑ «2X Challenge» (en en-us). 2X Challenge. Consultat el 2021-07-15.
  11. ↑ «New ODI study shows how gender norms llaure holding back agriculture in Uganda» (en en-gb). odi. org. Consultat el 2021-07-15.
  12. ↑ «[2]», Global Gender Gap Report 2017. Consultat el 2018-10-21 (en en-US).
  13. ↑ «Gender inequality still a challenge in education -report» (en en). Monitor. Consultat el 2024-06-27.
  14. ↑ «Culture of Uganda - history, people, clothing, women, beliefs, food, family, social, dress». www. everyculture. com. Consultat el 2018-11-13.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Gender in Uganda’s tertiary educational distribution».Social Sciences & Humanities Open.2(1)
    100023.ISSN 2590-2911.doi:10.1016/j. ssaho.2020.100023.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Income shocks and gender gaps in education: Evidence from Uganda».Journal of Development Economics.105
    237–253.doi:10.1016/j. jdeveco.2013.07.013.
  17. ↑ «Gender inequity in the lives of women involved in sex work in Kampala, Uganda».Journal of the International AIDS Society.15(3(Suppl 1))
    1–9.ISSN 1758-2652.doi:10.7448/ias.15.3.17365.
  18. ↑ «[3]», Scope. Consultat el 2018-11-13 (en en-US).
  19. ↑ «Gender mainstreaming in value chain development: experience with gender action learning system in Uganda».Enterprise Development and Microfinance.23(4)
    319–337.doi:10.3362/1755-1986.2012.031.
  20. ↑ «Sub-Saharan Africa: A Survey of Gender Budgeting Efforts.».IMF Working Paper.WP/16/152
    15–16.
  21. ↑ «The Role of NGOs in Addressing Gender Inequality and HIV/AIDS in Uganda».Canadian Journal of African Studies.44(3)
    605–623.
  22. ↑ «UNFPA Uganda | Better Life for Girls, Better Future for Uganda» (en en). uganda. unfpa. org. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2020. Consultat el 2018-10-10.
  23. ↑ «Why the new global wealth of educated women spurs backlash» (en en-us). PBS NewsHour. Consultat el 2018-10-10.
  24. ↑ «Community understandings of and responses to gender equality and empowerment in Rakai, Uganda».Global Public Health.8(4)
    465–478.doi:10.1080/17441692.2013.768686.
  25. ↑ «GENDER AND SOCIAL INCLUSION ANALYSIS: UGANDA». Archivat des d'el original, el 2018-09-05.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dònes_en_Uganda&oldid=1428414»