Dòna de Jinniushan
Com a dòna de Jinniushan o home de Jinniushan (en chino simplificado, 金牛山猿人; pinyin, Jīnniúshān yuánrén) es coneix un fòssil d'una espècie de Homo del paleolític mig, descobert en 1984 per estudiants de l'Universitat de Pequín baix la direcció del professor Lü Zuné,[1] en una cova de pedra calcàrea de la montanya de Jinniu Shan, prop del poble Sitien, 8 km al sur de la ciutat de Dashiqiao, prefectura de Yingkou, província de Liaoning, China.[2] Inicialment es va establir que data de fa 195 000 a 165 000 anys,[3] pero datacions posteriors han tirat fins a 260 000 anys d'antiguetat.[4]
El descobriment inclou numerosos fragments, part dels quals es varen perdre durant l'excavació del jaciment, encara que partix del cràneu i gran part de les mandíbules en la dentició estan preservats en gran mida. S'atribuïxen al mateix individu un cúbito esquerre, un fragment gran de la part esquerra de la pelvis, sis vèrtebres, dos fragments de costelles del costat esquerre, una ròtula esquerra i varis ossos dels peus i les mans.[5]
La reconstrucció de l'esquelet va ser feta per Wu Rukang i el seu assistent Zhao Zongyi, en l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropología de l'Acadèmia Chinenca de Ciències en Pequín.[6] Per la fragmentació extrema dels ossos del cràneu i de la cara carixen de conexions directes entre sí, pero es varen substituir les parts faltantes. D'acort en eixa reconstrucció el cràneu tenia un volum de 1260 a 1400 cm³. Presenta algunes característiques comunes en el Homo erectus, pero atres semblants a les del Homo sapiens. Alguns ho classifiquen com Homo heidelbergensis; investigadors chinencs ho varen considerar Homo sapiens arcaic, de la mateixa manera que varen classificar al home de Dali i seguint l'hipòtesis que representen model d'orige multirregional d'orige dels humans moderns. El paleoantropólogo Christopher Stringer va senyalar en 2012 que el fòssil podria pertànyer a l'espècie de la dòna de Denisova.[7]
Per l'estructura dental i el desenroll de la pelvis i atres ossos s'estima que es tractava d'un individu jove, d'uns 20 anys d'edat.[1] La pelvis indica que podria tractar-se d'una dòna. L'estudi conjunt de les mides del cúbito i la pelvis va permetre estimar la seua estatura en 1,68 m.[4]
Associats en els ossos es varen trobar raspadorés, ferramentes en brot i punta, carbó vegetal, restants de fogueres i ossos cremats d'animals com conills, varis rosegadorés i venados.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lü Zuné (1989) "Dona't of Jinniushan man and his position in human evolution"; Liaohai Wenwu Xuekan 1:44-55.
- ↑ 2,0 2,1 Jinniushan Site [1] archivat en Wayback Machine.; ChinaCulture. Consultat el 10 de febrer de 2013.
- ↑ Chen Tiemei et al.: Antiquity of Homo sapiens in China. In: Nature, Band 368, 1994, S. 55–56, doi:10.1038/368055a0
- ↑ 4,0 4,1 Rosenberg, Karen R.; Lü Zuné & Christopher B. Ruff (2006) "Body size, body proportions, and encephalization in a Middle Pleistocene archaic human from northern China"; Proceedings of the National Academy of Sciences PNAS 103 (10): 3552–3556. doi:10.1073/pnas.0508681103
- ↑ University of New England: Übersicht von Peter Brwown, Chair of Palaeoanthropology, School of Human and Environmental Studies, abgerufen am 20. März 2012
- ↑ Wu Ru Kang (1988) "The reconstruction of the fossil human skull from Jinniushan, Yinkou, Liaoning Province and its main features"; Acta Anthropologica Sinica 7:97-101.
- ↑ Chris Stringer (2007) The status of Homo heidelbergensis (Schoetensack 1908).; Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews. 21 (3): 101–107. doi:10.1002/evan.21311
(2011) Ähnlich argumentiert hatte bereits ein Jahr zuvor der Wissenschaftsjournalist Ed Yong: Patchwork people: Our hybrid origins. In: New Scientist]] 211 (2823): 37.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mujer de Jinniushan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.