Anar al contingut

Cytisus striatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
escobón (Cytisus striatus)


El escobón (Cytisus striatus) és una espècie d'arbust pertanyent a la família de les fabáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust de fins a 3 m, molt ramificat. Branques en huit costelles molt marcades, seríceas de jóvens, i casi glabras d'adultes. Fulls trifoliadas o simples; les dels tallos vells són pecioladas i les dels jóvens assentades. Flors solitàries. Cáliz de seríceo a puberulento. Corola groc-pàlida, en quilla falcada i glabra en la part superior. Androceo en dos estams més llarcs. Estil enrollado. Llegum de oblonga a linear-oblonga , més o menys inflada, densament pelosa, en indumento blanquecino. Habita sobre sols àcits en clars de boscs formant part de piornales i xares. S'ha cultivat en talussos i vores de carreteres, des d'a on s'ha asilvestrado en alguns països europeus.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Endemisme de la mitat occidental de la península ibèrica i del Nort d'Àfrica, encara que també s'ha introduït en atres països com Chile o Estats Units en els estats de Califòrnia i Oregó a on és considerada com maleza. Habita en clars de carrascares, alcornocales i pinades. Forma densos escobonales en terrenys silíceos i no massa secs pero és de tendència termófila, fugint de les zones altes i massa fredes.

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]
Usos

Molt apreciada com a combustible, se sembrava en els camps de centeno de l'occident de Salamanca i s'aprofitava com llenya. També es feyen graneras fortes per a agranar carrers. S'amprava asiduamente para cofeccionar la techumbre dels chozos de pastors, teulades de quadres i chiviteros.[1]

Citologia

[editar | editar còdic]

Números cromosomáticos de Cytisus striatus (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecificos: 2n=48[2][3]

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Cytisus pendulinus L.f., Suppl. Pl. 328 (1782), nom. illeg.
  • Genista striata Hill, Veg. Syst. 13: 63, tab. 13 App. (1768)
  • Sarothamnus striatus (Hill) Samp. in Anais Fac. Ci. Porte 19: 87 (1934)
  • Cytisus boissieri Briq., Étud. Cytises Alps Mar. 148 (1894)
  • Cytisogenista eriocarpa (Boiss. & Reut.) Rothm. in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 49: 55 (1940)
  • Cytisus eriocarpus (Boiss. & Reut.) Rchb. & Beck in Rchb., Icon. Fl. Germ. Helv. 22: 15 (1867), nom. illeg., senar Boiss.
  • Sarothamnus eriocarpus Boiss. & Reut., Diagn. Pl. Nov. Hisp. 10 (1842)
  • Cytisogenista patens (L.) Rothm. in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 49: 55 (1940)
  • Sarothamnus patens (L.) Webb, Iter Hisp. 51 (1838)
  • Cytisus patens L., Syst. Veg. ed. 13 555 (1774)
  • Spartium patens L., Syst. Veg. ed. 13 535 (1774)
  • Verzinum patens Raf., Sylva Tellur. 23 (1838), nom. illeg.
  • Cytisus pendulinus var. eriocarpus (Boiss. & Reut.) Cout., Fl. Portugal 326 (1913)
  • Cytisus pendulinus var. welwitschii (Boiss. & Reut.) Cout., Fl. Portugal 326 (1913)
  • Spartium procerum Willd., Enum. Pl. Horti Berol. 743 (1809)
  • Cytisus procerus (Willd.) Link, Enum. Hort. Berol. Alt. 2: 241 (1822)
  • Genista tomentosa Poir. in Lam., Encycl. Suppl. 2: 719 (1812)
  • Cytisus welwitschii (Boiss. & Reut.) Rchb. & Beck in Rchb., Icon. Fl. Germ. Helv. 22: 15 (1867)
  • Cytisogenista welwitschii (Boiss. & Reut.) Rothm. in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 49: 55 (1940)
  • Sarothamnus welwitschii Boiss. & Reut., Pugill. Pl. Afr. Bor. Hispan. 28 (1852)[3]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Granera merina en Segòvia, Àvila, i Salamanca. Granera rubial, granera portuguesa en els Arribes del Duero, Tamariz, granera de tamariz en Aldeadávila ( Salamanca).

  • Castellà: escobón, escobón morisco, retama, piorno (Galícia (Ancares) i El Bierzo, retama de graneres.)[3]

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Oria de Roda (2003). , Palència:Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
  2. Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico dones spermatophyta de Portugal. IX. Cruciferae Fernandes, A., M. F. Sants & M. Queirós. Bol. Soc. Brot. ser. 2 51: 137-186 (1977).
  3. 3,0 3,1 3,2 [enllaç trencat]
  • Feddes Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis. Berlin 53:149. 1948
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  2. Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  3. Rothmaler, W. (1944) Feddes Repert. Vol. 53
  4. Stace, C. (1991) New Flora of the British Isles. Cambridge Univ. Press
  5. Parodi, L.R. (1987) Enciclop. Argentina de Agr. i Jard. (3rd Ed.) Acme: Buenos Aires
  6. Barneby, R.C. (1977) Mem. New York Bot. Gard. 27: 1-891 Daleae Imagines
  7. Hickman, J.C. (ed.) (1993) The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia. 1400pp.
  8. Isely, D. (1998) Native & naturalized Leg. of the USA. Brigham Young Univ. Utah
  9. Sampietro, A.R. & Vattuone, M.A. (1994) Phytochemistry 35: 841-845... S. welwitschii seed lectin
  10. Dominguez, I. (1987) Pap. in Flora Vasc. d'Andalusia Occ. Ketres, Barcelona
  11. Polunin, O. & Smythles, B.I. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press

Enllaços externs

[editar | editar còdic]