Anar al contingut

Cyperochloa hirsuta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cyperochloa és un gènero monotípic de plantes herbàcees pertanyent a la família de les poáceas.[1] La seua única espècie: Cyperochloa hirsuta Lazarides & L.Watson, és originari del suroest d'Austràlia.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són plantes perennes, nervudas (notablement en l'aspecte de les juncias, formant colónies de fins a 2 m de diàmetro) ; cespitosas en culmos que alcancen un tamany de 7-50 cm d'alt; herbàcea ; no ramificada dalt. Nodos dels culmos erectos, cilíndrics, glabros o pubescentes el nodo superior. Entrenudos dels culmos sòlits. Els brots jóvens intravaginales. Fulls en la seua majoria basals ; no auriculadas (pero la lígula contínua en pèls en les puntes laterals de la funda). Les làmines s'estretixen; recurvadas, setaceas; enrolladas; no pseudopetioladas; persistents. Lígula en una franja de pèls (curts, densos). Contra-lígula absent. Plantes bisexual, en espiguillas bisexuales; en flors hermafroditas. Inflorescència en poques espiguillas (generalment 2-5); paniculadas (transmeses sobre un pedúncul molt curt, subtendido per un full terminal curt enfundats en una làmina reduïda); capitado (que consta de 2-5 espiguillas bracteadas); espateada (l'inflorescència subtendida per la espata en forma de full, i cada espiguilla per una menuda bràctea similar a la gluma) ; no comprén #inflorescència parcials i dels òrguens foliares. Fèrtil espiguilla en eix persistent. Les espiguillas són sésiles a subsésiles.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cyperochloa hirsuta va ser descrita per Lazarides & L.Watson i publicat en Brunonia 9(2): 216. 1986.[2]

Etimologia

Cyperochloa nom genèric que deriva de les paraules gregues chloé (herba), i aludint a la forma de Cyperus de l'inflorescència.

hirsuta: epítet llatío que significa "peluda".[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Lazarides, M. & L. Watson. 1986. Cyperochloa, a new genus in the Arundinoideae Dumortier (Poaceae). Brunonia 9(2): 215–221.
  2. Sharp, D. & B. K. Simon. 2002. AusGrass: Grasses of Austràlia. CD-ROM, Version 1.0. CD–ROM.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons