Cylindropuntia bigelovii
Cylindropuntia bigelovii, coneguda comunament com choya brincadora, choya güera o cholla vés-les de coyot,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cylindropuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx en el noroest de Mèxic (concretament en els estats mexicans de Baixa Califòrnia, Baixa Califòrnia Sur i Sonora) i en els estats nortamericans d'Arizona, Califòrnia i Nevada. Ademés s'ha introduït en les Illes Canàries (Espanya), a on es considera una espècie invasora.
Descripció
[editar | editar còdic]Cylindropuntia bigelovii és una espècie de cactus que creix com un arbust o menut arbre ramificat de 0,3 a 1,5 m d'altura (encara que excepcionalment poden aplegar a medir fins a 3 m). Generalment presenten un tronc erecto, solitari i usualment de menys de 2 m d'alt, el qual s'enfosquix en l'edat. En ell trobem branques curtes estretament espayades, les quals es localisen en la part superior del tronc i creixen casi horisontals. També trobem branques més velles adherides en la base de la corona, les quals es tornen marró obscur o negres en el pas del temps. Ademés, en el cas de les branques inferiors generalment cauen, moren i es desprenen, lo que li dona al cactus una apariència vertical.
Els tallos són articulats i estan formats per segments que es desprenen en facilitat. Cada u d'ells medix de 4 a 18 cm de llarc, d'1 a 2 cm de diàmetro i tenen la epidermis de color vert a vert grisáceo. Tenen forma cilíndrica, són verticilados o sobverticilados i tenen tubèrculs àmpliament ovalats de 0,4 a 1,1 cm de llarc i 0,3 cm d'alt. Les seues raïls són de tipo fibroso.
Sobre els tallos s'assenten areolas de forma elíptica-deltada, medixen de 5 a 6 mm de llarc i de 3 a 4 mm d'ample. Estan cobertes de llana de color blanc-groguenca a marró que es torna grisácea en a edat i tenen menudes cerdes caduques i barbadas cridades gloquidios, que a voltes s'estenen a lo llarc dels màrgens de la areola. Estos són de color groc i medixen de 3 a 4 mm de llarc.
També tenen de 4 a 15 espines cobertes per una baïna epidérmica que sembla de paper, la qual inicialment és de color blanquecina translúcida o de color groc pàlit a marró pàlit i que es torna negra en l'edat. Solen aparéixer en la majoria de les areolas i es troben entrellaçades en les espines de les areolas adjacents, usualment de manera uniforme. Són molt esmolades, medixen d'1 a 2,8 cm de llarc i són groguenques o de color marró groguenc molt pàlit.
Les flors són de color vert groguenc, s'òbrin durant el dia (diürnes) i són polinizadas per abelles. Apareixen en la punta dels tallos i medixen usualment uns 3,6 cm de llarc. Tenen els filaments de color vert, les anteres anaranjadas, l'estil vert clar i els lòbuls del estigma de color vert clar a obscur. L'época de floració sol ser en primavera (març a juny), encara que ocasionalment també es pot donar en autumne (setembre).
El frut és carnoso i la seua forma va de cilíndrica a àmpliament obcónica. Medix d'1,5 a 4 cm de llarc i de 0,8 a 2,8 cm de diàmetro. És de color groc en la madurea i pot o no tindre espines o cerdes. Tenen l'àpiç afonat de 8 a 10 mm de profunditat i presenta de 36 a 64 areolas uniformemente espayades.[2]
Els fruts no solen tindre llavors viables, ya que la planta sol reproduir-se a partir de tallos caiguts, els quals solen ser dispersats a certa distància en adherir-se al pèl dels animals.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del noroest de Mèxic (concretament en els estats mexicans de Baixa Califòrnia, Baixa Califòrnia Sur i Sonora) fins als estats nortamericans d'Arizona, Califòrnia i Nevada. Ademés s'ha introduït en les Illes Canàries (Espanya). Creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, a elevació de 300 a 900 metros sobre el nivell de l'mar.[4]
Habita en ales rocoses del desert de Sonora, aixina com en dunes d'arena a lo llarc de la costa a on dominen les xares del gènero Atriplex. Ademés, més cap a l'interior, apareix en planicies i ales rocoses de tipo volcànic.[5]
Caràcter invasor en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, tot el gènero Cylindropuntia ha segut inclós en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia bigelovii, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en Pacific Railroad Survey Reports 4 (5; 3): 50.[7]
Més vesprada, el botànic danés Frederik Marcus Knuth Va traslladar l'espècie al gènero Cylindropuntia, per lo que va passar a cridar-se Cylindropuntia bigelovii. Va registrar estos canvis en el llibre Donen Nye kaktusbog: 131, publicat en 1930.[4]
- Cylindropuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu grec kýlindros (que significa 'cilindre') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència a la forma cilíndrica dels tallos de les plantes.[8]
- bigelovii: epítet específic otorgat en honor al botànic nortamericà John Milton Bigelow.[9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie. De fet, és considerada una plaga en molts llocs.[5]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Cultive
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes.[3]
Atres usos
[editar | editar còdic]En el passat, esta espècie era una important font d'aliment per als habitants d'Illa Taburó, a on els indígenes seri consumien el talle tendre.[5]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Plantes en el seu hàbitat
-
Porte de les plantes
-
Planta en fruts
-
Detall dels fruts
-
Planta en floració
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Choya güera (Cylindropuntia bigelovii)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-04-29.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 168-169. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Cylindropuntia bigelovii». www.llifle.net. Consultat el 2025-04-29.
- ↑ 4,0 4,1 «Cylindropuntia bigelovii (Engelm.) F.M.Knuth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-29.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Cylindropuntia bigelovii: Pinkava, D.J., Pont, R. & Baker, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152659A121483033».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152659a121483033.en.Consultat el 2025-04-29.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Opuntia bigelovii Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-29.
- ↑ «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 26. ISBN 978-3-540-00489-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cylindropuntia bigelovii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.