Anar al contingut

Cyanocharax alburnus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diapoma alburnum[1] és una chicoteta espècie de peix d'aigua dolça del gènero Diapoma de la família Characidae. Es distribuïx en el surest de Sudamérica.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Viu en zones de clima subtropical a templat en la ecorregión d'aigua dolça estany dels Ànets, en l'est de l'estat de Riu Gran del Sur del sur del Brasil i l'est de l'Uruguai,[3] aixina com en el nordest de l'Argentina, en conques fluvials corresponents a la ecorregión d'aigua dolça Uruguai inferior les que drenan al ric homònim.

Habita en distints cossos d'aigua dolça que pertanyen a grans rius, #llac i albuferas, com la estany dels Ànets, les quals fluïxen cap al oceà Atlàntic.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1870 pel ictiólogo Reinhold Friedrich Hensel, baix el nom de Tetragonopterus alburnus.[5] Posseïx un llarc total de 7,4 cm.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Thomaz, A.T., D. Arcila, G. Ortí & L.R. Malabarba (2015). Molecular phylogeny of the subfamily Stevardiinae Gill, 1858 (Characiformes: Characidae): classification and the evolution of reproductive traits. BMC Evolutionary Biology 15 (146): 1-25. Additional file 5: New Stevardiinae classification based on phylogenetic relationships.
  2. 2,0 2,1 «Cyanocharax alburnus» (en anglés) (World Wide Web electronic publication). FishBase. Consultat el 17 de maig de 2015.
  3. Nion, H., C. Rios & P. Meneses (2002). Peixos de l'Uruguai: Llista sistemàtica i noms comuns. Montevideo, DINARA, Infopesca.
  4. Flores-Lopes, F., Malabarba, L. R., Silva, J. F. P., & Pereira, I. H. L. (2002). Histologia de #deformitat vertebrais em Astyanax alburnus (Hensel, 1870)(Ostariophysi: Characidae) do llac Guaíba, Rio Gran do Sul, Brasil. Comunicaçõés do Museu de Ciências i Tecnologia dona PUCRS, Série Zoologia, 15(1), 137-155.
  5. Hensel, R. (1870). Beiträge zur Kenntniss der Wirbelthiere Südbrasiliens. (Fortsetzung). Archiv für Naturgeschichte v. 36 (no. 1): 50-91.