Cuniculus hernandezi
La paca d'Hernández o guagua de la cordillera Central (Cuniculus hernandezi) és una espècie de rosegador histricomorfo de gran tamany (un dels més grans del món) del gènero Cuniculus que viu en boscs tropicals del noroest d'Amèrica del Sur. És molt similar a la paca de montanya (Cuniculus taczanowskii) que habita els boscs de montanya andinos del tròpic suramericà.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2010 (després d'una investigació que va demandar 15 anys) pels zoólogos José Joaquín Castro (de l'Universitat Distrital Francisco José de Caldas), Juan Bautista López (de l'Universitat Nacional de Colòmbia, en Medellín) i Francisco Becerra.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic hernandezi és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el biòlec colombiano Jorge Hernández Camacho.[1]
- Relacions filogenético
Les poblacions d'esta espècie tradicionalment eren assignades a una espècie molt similar, la paca de montanya (Cuniculus taczanowskii), la qual habita els boscs de montanya andinos des de Veneçola, passant per Colòmbia, Equador i Perú fins a Bolívia; esta última en Colòmbia no és simpátrica, ya que es distribuïx en la cordillera Oriental i en la sabana de Bogotà, per #lo que abdós es varen desenrollar evolutivamente de manera alopátrica. Un anàlisis molecular del seu ADN mitocondrial va revelar que les dos pacas cordilleranas són espècies distintes, #lo que va ser ratificat per traces merísticos en trobar-se diferències significatives entre els cràneus de les dos espècies.
Estudis filogeográficos varen ratificar que les barreres físiques entre abdós cordilleres impedixen qualsevol possible fluix genètic entre els dos tàxons.[1]
La paca d'Hernández era ben coneguda pels pobladors de les comunitats ètniques locals i llauradors, els que donaven conte de la carn del rosegador com a part de la seua dieta, donades les seues qualitats proteiques. També era mantinguda en captiveri i exhibida en parcs zoològics, per eixemple en el zoo de Santa Fe, a on és una atracció de el “Safari nocturn”. La seua reproducció és llenta per una llarga duració de gestació (5 mesos) i ventrades molt menudes (només un màxim de 2 crío per femella).[2]
Es creu que este animal conta en gran potencial per a aplicacions mèdiques per les seues estratègies biològiques per a la cicatrisació de ferides en una destacada capacitat regenerativa, ya que els especialistes varen observar que eixemplars en captivitat si es lesionen, les lastimaduras no s'infecten ni s'inflamen, sanant-les per sí mateixos, sense necessitat de l'ocupació d'algun tipo d'antibiòtic o medicament.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Este rosegador es distribuïx de manera endèmica en selves dels alvertents de la cordillera Central, en el departament d'Antioquia, localisat al noroest de Colòmbia.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Este mamífer pot aplegar a pesar al voltant de 6,4 kg, #lo que ho ubica entre els rosegadors més grans del món.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Castro, José J.; Bautista López, Juan; Becerra, Francisco (2010). "Una nova espècie de Cuniculus (Rodentia: Cuniculidae) de la Cordillera Central de Colòmbia". Revista de l'Associació Colombiana de Ciències Biològiques (22): 122–131.
- ↑ 2,0 2,1 Rodríguez, Elizabeth Canyes (2010). New Discovery: Third Biggest Rodent in the World.
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. UN Periòdic. Unimedios, 28 d'abril de 2010.