Anar al contingut

Cumbemayo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cumbemayo
Els Frailones.
Aqüeducte de Cumbemayo.

Els Frailones-Cumbemayo[1] o simplement Cumbemayo[2] és una zona arqueològica que es troba ubicada a uns 19km al suroest de la ciutat peruana de Cajamarca, a una altitut d'aproximadament 3500 m s. n. m.

El lloc és especialment conegut com jaciment arqueològic, en el qual destaquen les ruïnes d'un aqüeducte pre-incaico que posseïx uns 8 km de llongitut. L'aqüeducte juntava aigua de precipitacions i la transportava cap a la zona del oceà Pacífic. Es creu que pot haver segut construït cap a 1500 a. C. i antigament es pensava que era l'estructura existent més antiga d'Amèrica del Sur. El nom Cumbemayo pot tindre les seues raïls en la frase Plantilla:Lang-qu, o humpi maig, 'riu angost'.

Existixen petroglifos en l'aqüeducte i en les cavernes dels voltants. Esta zona montanyosa remota és també el lloc d'un «bosc de roques» compost per roques d'orige volcànic que han segut tallades per efectes de l'erosió. Estes formacions de roques volcàniques són també denominades «Els Frailones», o «Els Monges de roca».

Petroglifo de Cumbemayo.

Descobriment arqueològic

[editar | editar còdic]

En 1937 va ser descobert per Ernesto de la Pont i visitat a la seua solicitut per l'arqueòlec Juliol César Tello, qui va netejar i va estudiar dites evidències; li va invadir l'emoció per l'importància d'aquell moment, a mida que anava rebujant les malezas que cobrien dits restants arqueològics va ser captant en molta atenció els esquemes gràfics que per primera volta anaven a ser donats a conéixer al món científic; indubtablement, davant els seus ulls tenia els testimonis d'una de les múltiples obres perennisades de l'antic cult a dita naturalea. En esta part, en el canal la llongitut del qual té uns 850 metros aproximadament, va ser dissenyat un aqüeducte en una profunditat que aplega fins a a els 50 cm i un ample de 30 cm en la que actualment discorre l'aigua.

Va ser investigat en 1937 per Juliol C. Tello, qui va sugerir que tindria una antiguetat preinca (al voltant de el 1000 a. C.). Estudis realisats per l'investigador cajamarquino Rogger Ravines indiquen que el canal va estar en us durant molts sigles i que va poder estar associat a un adoratorio tallat en la roca, ubicat molt prop del canal, a la vora d'un conjunt rocós conegut com «Els Frailones».

Hipòtesis de la construcció de Cumbemayo

[editar | editar còdic]

Cajamarca té un abastiment d'aigua abundant, en ser els canals innecessaris es pot deduir que varen poder haver tingut una funció ceremonial o religiosa. En aplegar a este punt primerenc en el matí, l'explicació religiosa de Cumbemayo aplega a ser més plausible. L'energia i la llum solar, que es cobrix en herba del ichu i és puntuada per formacions volcàniques estranyes, fa més palpable l'hipòtesis de Juliol C. Tello.

D'esta forma, Cumbemayo no hauria segut un aqüeducte de rec sino un centre ceremonial de cult a l'aigua, com Qenko, en el Cusco i Saywite, en Apurímac.

Erro al crear miniatura:

Vista panoràmica de Cumbemayo.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1985) Història de Cajamarca (en espanyol), Cajamarca: Institut Nacional de Cultura, p. 97.
  2. Ravines, Rogger (1985). Cajamarca prehispánica: inventari de monuments arqueològics (en espanyol), Cajamarca: Institut Nacional de Cultura.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]