Cumacanga
La cumacanga és una llegenda brasilera de l'estat de Pará en Maranhão.
Llegenda
La cumacanga és una dòna malaïda, generalment la sèptima filla d'un matrimoni (equivalent a la versió masculina del Luisón), que va ser concubina d'un retor.
Segons la llegenda, producte del seu naiximent i el seu pecat, va ser maldida, i per això cada divendres de nit el cap se li separa del tors i es transforma en una bola de fòc. Mentres el cos es queda en casa, el cap ix a aterrorizar als viagers i solament retorna a la seua posició en la vora del gall de matí.
Es relaciona esta història en la llegenda de la mula sense cap o de l'Almamula.
Interpretació
El cap lluminós, un dels elements comuns als mits relacionats en el fòc, significa castic, encantamiento o senyal de riquees. La voracitat de la protagonista és una representació simbòlica del desig sexual i la libido.[1]
La cumacanga com a sèptima filla s'assembla a la llegenda guaraní del Luisón estretament relacionada en la génesis de l'home-llop com a sèptim fill d'una família en zones com Astúries, Galícia, Portugal, Argentina, Uruguai, Paraguai i Brasil
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumacanga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.