Anar al contingut

Mula sense cap

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mula sense cap

La mula sense cap és un personage mitològic del folklore de Brasil. Es creu que el mit té una font migeval portuguesa, que podria haver segut duta a Brasil en el periodo colonial primerenc (XVI o posterior), i estaria relacionada en els mits de la Muladona i de l'Almamula.

Mit

En la majoria de les històries, seria originalment una dòna que va ser maldida per Deu pels seus pecats, a sovint es diu que va ser una concubina d'un sacerdot catòlic que va cometre el sacrilegi de fer l'amor en una iglésia en ell, i per això Deu la va maldir a convertir-se en les nits en una criatura monstruosa coneguda com "La mula sense cap". En esta història, algunes versions ademés conten que el sacerdot també hauria segut malaït; i des d'aquell dia deambularia com un fantasma sense cap (conegut com el sacerdot sense cap).

La criatura es descriu en la forma d'una gran mula sense cap que en el seu lloc té una flama lluminosa en la qual escopinya fòc, ademés transita galopant en ferradures d'argent (o de ferro) que produïxen un sò horrible, més alt que el de qualsevol cavall és capaç de produir. A pesar d'estar decapitada, el rebuzno d'esta criatura és generalment molt elevat quan esta irritada, i es pot escoltar per varis quilómetros; i a voltes, si més tranquil, sona com si estiguera gimiendo una dòna plorant.

Esta criatura té la capacitat de transmetre la seua maldicció a atres dònes pecadoras. La transformació d'esta dòna malaïda ocorreria generalment en un creuament de camins en la nit del dijous al divendres, sobretot si la nit és de lluna plena. Ademés la transformació de la dòna en la mula sense cap succeïx també en el camp sicològic. La seua ment es canvia tan ràpidament que enfurix en la nit i ix als camps, matant ganado, esglayant a la gent i causant la destrucció i la confusió. Segons la tradició la mula sense cap deu galopar sobre el territori de sèt pobles o parròquies cada nit.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • CASCUDO, Luís dona Câmara. Dicionário do Folclore Brasileiro. 3º edição. Riu de Janeiro, Tecnoprint, 1972.