Cultura wankarani
La cultura Wankarani és una cultura arqueològica que es va desenrollar en el nort del Llac Poopó, en l'actual Departament de Oruro, Bolívia, en un replanell a més de 4.000 metros sobre el nivell de la mar. Va tindre el periodo Formatiu andino entre el 2500 a. C. i el 200 d. C., es va caracterisar per la construcció de llogarets, en artificials en les seues característiques vivendes de planta circular, també és coneguda pel seu sistema econòmic basat principalment en les tasques de pastoreig de camélidos, situació que els va dur provablement a considerar a la flama com una deidad, creència que va ser plasmada en l'escultures líticas de camélidos.[1]
Descripció
Esta cultura també era coneguda en atres noms com Belén o també cridada la Cultura dels Túmulos.
Consta en 17 llocs arqueològics, composts per llogarets reduïdes carents de centre ceremonial.
Wankarani consta d'un montícul que té un diàmetro de 75 metros. Sobre el qual s'alcen un centenar de cases. Estes són en la seua majoria de la planta circular en fonaments de pedra i murs de fanc. Alguns d'estos montículs, com el de Kella-Kollu, estan circundados per fonaments de pedra.
Esta cultura coneixia i practicava la fundició del coure i usava l'obsidiana per a fabricar puntes de fleches, obtingudes de la pedreres de Querimita.
Els antics habitants d'esta cultura, varen practicar deformacions craneanas del caràcter tubular, per mig de dos taules al com els chiquets eren nugats. Esta deformació es caracterisava per tindre l'os craneano cap a arrere; o la deformació anular en anells metàlics nugats en el cap dels chiquets, tenint l'os craneano cap a dalt.
El museu antropològic de Oruro alberga una varietat de peces arqueològiques de la cultura Wankarani, Chipaya, entre unes atres. Els cràneus que es troben en el museu corresponen a la cultura Wankarani i les peces varen ser trobades a fins de la década del 70 del sigle passat, pel sector de Jiquilla, a 20 quilómetros aproximadament al sur de la ciutat de Oruro. Unes atres en les zones de Uspa K’ollo, Sevaruyo, més al sur de la ciutat de Oruro. Hi ha una atra deformació craneana que va ser trobada en la mateixa zona del museu en 1985.[2]
Les escultures líticas representades per mig de caps claves de pedra tenen tres tipos de tallat, una naturalista, les traces de la qual no són tan definits; la segona és el geomètric en una millor elaboració en les seues formes, i una tercera és abstracta que pert la seua dimensió en el hocico. La flama era l'animal més representat per esta cultura, per tots els beneficis que els donava. Pero també es troben atres espècies, com els pumes, fardachos i la taruca, una espècie de venado andino, extinguit en els nostres dies.[3]
Segons l'estudiós López Rivas, l'importància dels camélidos va ser fonamental per al sedentarisme en el altiplà i l'economia Wankarani. Per tal raó la flama va ser ritualizada i representada en pedra.
Ceràmica
La ceràmica és plana, polida a espátula i molt fina. Són característica de la cultura de Wankarani, una série d'escultures en pedra que representen caps d'auquénidos en un mechó, que segons pareix permetia empotrar-les en el sol.
Referències
- ↑ «Una aproximació a la naturalea de les escultures líticas de camélidos Wankarani, Bolívia».Universitat Major de Sant Andrés. Facultat de Ciències Socials. Carrera d'Antropologia i Arqueologia.Consultat el 5 d'agost de 2018.
- ↑ «Deformacions craneanas són una atracció del Museu Antropològic». www.lapatriaenlinea.com. Consultat el 5 d'agost de 2018.
- ↑ «La ceràmica i els caps líticas de la cultura Wankarani». lapatriaenlinea.com. Consultat el 5 d'agost de 2018.
- Bruhns, Karen Olsen. Ancient South America. Cambridge University Press, 1994.
- McAndrews, Timothy L. Wankarani settlement systems in evolutionary perspective. xiv, 125 pp., maps, tables, illus., bibliogr. La Pau, Pittsburgh: Univ. Pittsburgh, 2005. $21.00 (paper)
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura wankarani» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.