Anar al contingut

Cultura del Mezcala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Caraça

La cultura del Mezcala és una cultura arqueològica mesoamericana que es va desenrollar en l'actual estat de Guerrero, en el sur de Mèxic. Provablement els membres d'esta cultura , o part d'ells, eren parlants de cuitlateco.

Context geogràfic

La cultura del Mezcala es va desenrollar en la depressió del ric Basses, en l'entorn del riu Mezcala, entre els periodos Preclàssic i Clàssic, a lo llarc dels dotze sigles compresos entre 200 a. C. i 1000 d. C. En la seua época de major apogeu, la cultura Mezcala va ocupar una extensió d'uns 25 000 km².

Materials Arqueològics

Es coneix la seua existència per lo manco des de fa vàries décades, quan els arqueòlecs que investigaven la regió de Guerrero varen descobrir importants jaciments de figurillas tallades en jade i atres pedres semipreciosas, en un estil geometrizante molt peculiar. És clar que este poble compartia elements comuns al restant de la Mesoamérica, encara que també certes traces distintives, com l'ocupació de l'arc fals o maya.

El lloc més antic de la cultura mezcala conegut en l'actualitat és L'Organera-Xochipala, en la ribera del riu Mezcala, del que pren el seu nom este complex cultural. L'estatuaria Mezcala va alcançar gran difusió en tota l'àrea mesoamericana en virtut de la seua relació en els principals centres de poder de la regió, com Teotihuacán, i inclús s'han trobat objectes d'esta cultura en el Temple Major de Tenochtitlan, construït molt posteriorment a la desaparició de la cultura mezcala.

Temple Major de Tenochtitlán

Lítica polida

Les escultures portàtils tenen la característica notable de tindre traces esquemàtiques, arqueòlecs com Bertina Olmedo Vora i Carlos Javier González varen realisar una classificació dels objectes recuperats de les ofrenes del Temple Major de Tenochtitlán; dit treball va considerar les característiques morfològiques, petrográficas, aixina com la presència i absència de certs atributs (taxonomia numèrica). L'investigació va expondre la necessitat de tindre en conte que el terme de ¨estil mezcala¨ s'ampra per diversos investigadors per a referir-se a les peces provinents de l'actual estat de Guerrero. Miguel Covarrubias en 1948, va establir cinc estils, per a Guerrero i àrees relacionades en atres parts de Mèxic: Estil Olmeca o de la Venda, Olmecoides o Olmeca Guerro, Olmeca Teotihuacano i Locals (característics de la regió del Riu Mezcal). Varen analisar i varen comparar les caraces de les ofrenes, entre elles les d'estil Teotihuacano, en les caraces de Temple Major trobant diferències significatives.[1]

Referències

  1. ↑ Olmedo, Gonzalez (1986). Presencia de l'estil Mezcala en el Temple Major: Una classificació de peces antropomorfas., Tesis ENAH.

Vore també

</noinclude>


Referències