Cuevas Schmerling
Les coves [de] Schmerling , també conegudes com a coves de Engis (en francés: Grottes d'Engis) són un grup de coves localisada en la marge dreta del riu Awirs, propenques el poble d'Awirs en Flémalle, Bèlgica. Les coves destaquen per la troballa de fòssils, particularment d'homininos. Varen ser explorades en 1829 per Philippe-Charles Schmerling, quí va descobrir, en la cova més baixa, els restants de dos individus; un d'ells, ara conegut com Engis 2, és el fòssil d'un neandertal; l'atre és un Homo sapiens del Neolític. També conegut com Trô Cwaheur o Trou Caheur, esta cova més baixa des de llavors va ser colapsada. Una tercera cova va ser destruïda per treball en la pedrera adjacent, el Ancienne Carrière dones Awirs.
Les coves han segut classificades en la llista de Herència Cultural de Wallonia des de 1978, aixina com Herència Excepcional Cultural de Wallonia des de 2013, pel fòssil neandertal.[1][2]
Nom, ubicació, i descobriments
[editar | editar còdic]
Schmerling va nomenar les coves en Engis perque ell va accedir a elles pel Plateau dones Fragnes, el qual està en l'Engis. Va ser capaç d'aplegar a elles deslizandose per una corda i esvarant-se per la pendent de la paret rocosa. Les coves estan de fet dins de les fronteres d'Awirs.[3] En 1951, un grup local "va corregir" l'error de colocar una placa en la cova més baixa, identificant-la com la Cova de Schmerling.
Schmerling va pensar que havia trobat els restants de tres persones en les coves. En les proximitats, també va trobar ferramentes dissenyades per humans.[4] Les ferramentes i les talles fetes de sílex li varen dirigir a argumentar que havien segut obra d'un home antediluviano, encara que els restants humans no havien segut trobats; Schmerling era aixina un dels primers en acceptar l'existència d'un humà prehistòric. El cràneu del chiquet no va ser identificat com a neandertal fins a 1936.[5]
Es va alçar un monument per a Schmerling, que consistia en un bust en una base feta de pedra, en el peu del cerro en 1989; va ser mogut a la plaça de ciutat de Awirs en 2001.
Descripció
[editar | editar còdic]Cova superior
[editar | editar còdic]
Les mides de la cova superior, la qual s'obri cap al nort, té 5 m d'ample, 6 m d'alt, i 17 m de profunditat, en una galeria chicoteta a la dreta. En la seua entrada, a dos metros baix terra, Schmerling va trobar:[6]
- Un incisiva humà.
- Unes vèrtebres toràciques humanes.
- Un os de falange humà.
- Restants d'orsos, hienes, cavalls, i rumiants.
- Ferramentes fabricades en sílex.
Cova inferior
[editar | editar còdic]
La cova més baixa era coneguda com Trô Cwaheur.[7] També s'obri al nort pero des de llavors ha anat sofrit afonada en 1993 i 2006.[8][9] En el moment de l'exloraació de Schmerling, media 4 m d'ample i 5m d'alt. Una primera cambra tenia 12m de profunditat i la cova continuava més allà com una galeria en terra i ossos. A l'esquerra de l'entrada hi havia una atra galeria en estalactites de 150cm de llongitut. Una atra galeria ascendia a una segona, i més menuda, cambra quina estava plena d'ossos:
- Ossos d'orso, hiena, rinoceront; alguns sancers, alguns trencats i mostrant evidència de haver segut moguts per aigua.
- Un gran incisiva humà.
- Un os de mandíbula superior en dents gastades.
- Dos vèrtebres.
- Una clavícula.
- Fragments d'un os radial i un cúbito.
- Un metacarp i un metatarso.
- Junt a restants animals, el cràneu d'un Homo sapiens del Neolític, un individu més vell en la falta dels ossos facials; designat Engis 1.
- Un segon cràneu qué va ser fet péntols quan ho varen tocar. L'examen de la mandíbula superior va revelar que els molar adults encara no havien descendit: l'individu tindria 5 o 6 anys en el moment de la seua mort, i va ser cridat Engis 2. També es varen trobar dents de llet, una clavícula, fragments d'un ràdio, un cúbito, i vèrtebres, duent al descobridor a pensar que havia trobat els restants de tres individus diferents. El cràneu està registrat com un tesor nacional en la Llista de Propietats Catalogades de la Comunitat de França.
Atres descobriments
[editar | editar còdic]
Hi havia una tercera cova, a l'est, la qual va ser destruïda en l'explotació de la pedrera.[10] Investigadors posteriors que varen explorar el cerro varen trobar dos coves més, una d'elles en dos esquelets neolítics.
En la cova Engis varen ser trobats grans de blat.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Direction générale opérationnelle de l'Aménagement du territoire, du Logement, du Patrimoine et de l'Énergie (DGO4). «Grottes Schmerling». Biens classés et Zones de protection. Service Public Wallonie (SPW). Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2018. Consultat el 8 de novembre de 2018.
- ↑ DGO4. «Els grottes Schmerling». Biens exceptionnels. SPW. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2018. Consultat el 8 de novembre de 2018.
- ↑ Biens classés et Zones de protection, Région wallonne, La biodiversité en Wallonie: Ancienne Carrière dones Awirs
- ↑ (1877) «Vierde hoofdstuk», De mensch voor de geschiedenis (en nl), Leiden: P. van Santen, pp. 81-122.
- ↑ Cliquet, Robert L.; Thienpont, {{{nom2}}} (2002). Biologische variabiliteit bij de mens. Deel I. Determinanten en evolutie (en nl), Ghent: Acadèmia Press, pp. 393-94.
- ↑ Philippe Charles Schmerling, Recherches sur els ossements fossiles découverts dans els cavernes de la province de Liège, Vol. I, Liège: P.-J. Collardin, 1833, pp. 30–31, 61, 62.
- ↑ «Els Chroniques». Commission historique de la commune de Flémalle. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 28 d'octubre de 2018.
- ↑ Engis et Néandertal [1] archivat en Wayback Machine. Engis commune.
- ↑ «Els Awirs, la face nord». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2016. Consultat el 13 de novembre de 2018.
- ↑ «...Els premières traces humaines...: La grotte de Schmerling» (en fr). Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2013. Consultat el 28 d'octubre de 2018.
- ↑ Ernest Doudou, "Notes sur els grains de végétaux trouvés dans la brèche préhistorique de la Grotte d'Engis (Belgique)", Revue de l'École d'Anthropologie de Paris, January 1904, cited in: H. Desmaisons, "Blés et Céréales Préhistoriques", Bulletin de la Société préhistorique française, 32.6 1935, pp. 336–43.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuevas Schmerling» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.